Des del 2018 la producció d’aigua regenerada s’ha multiplicat per 15 a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els 56 hm3 actuals ja representen un 20% dels recursos destinats al consum d’aigua potable, que equival a un 25% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona.
El vicepresident de l’Àrea d’Ecologia de l’AMB, Eloi Badia, ha destacat aquest dijous que l’aigua regenerada “ja és una realitat a l’àmbit metropolità” i que tindrà un paper “molt destacat” en els pròxims anys per fer front a futures sequeres. En aquest sentit, l’objectiu és produir uns 130 hm3 anuals el 2050 per cobrir el dèficit hídric d’aigua potable que es preveu d’aquí a vint anys.
L’ACA i l’AMB han mostrat aquest dijous el punt des d’on s’està aportant aigua regenerada al riu Llobregat, la qual es potabilitza després a l’estació de tractament de Sant Joan Despí. Al desembre l’aportació va començar sent de 0,2 m3/s i aquest gener s’ha incrementat fins el 0,6 m3/s. La previsió és que durant les properes setmanes arribi a ser del 0,8 m3/s. En paral·lel, els dos organismes han recordat que també estan aportant aigua regenerada al canal de la dreta del Llobregat, per assegurar l’activitat del Parc Agrari. En aquest cas, s’aporten 0,2 m3/s, amb previsió d’augmentar els propers mesos fins a un màxim de 0,4 m3/s.
Si la situació de sequera s’allarga fins l’estiu, tant l’ACA com l’AMB han garantit que la producció es pot incrementar per cobrir les necessitats del canal atenent a l’augment de les necessitats de reg. En aquest sentit, han apuntat que l’aportació d’aigua regenerada redueix l’alliberament d’aigua de la presa de la Baells.
Pel que fa als usos de l’aigua regenerada, actualment serveix també per garantir el cabal ecològic del tram final del riu Llobregat, amb una aportació continua d’entre 1 i 2 m3/s. Una altra de les utilitats, han detallat, és la injecció d’aigua per habilitar la barrera contra la intrusió de sal a l’aqüífer del delta, un espai considerat estratègic en episodis de sequera. De fet, l’any passat s’hi van destinar tres vegades més d’aigua regenerada que èpoques anteriors, passant de 2.000 m3/dia a 6.000.
L’ACA i l’AMB han ressaltat que la dessalinització i la reutilització de l’aigua han permès endarrerir fins a sis mesos l’entrada en fase d’alerta de la sequera. En concret, segons dades exposades, les dessalinitzadores han aportat més de 63 hm3 en aquest període, mentre que amb la regeneració s’han pogut reaprofitar 40 hm3 per a usos ambientals al tram final del Llobregat.
Els transvasaments, descartats
De cara al futur, la previsió és que el 2025 l’aigua regenerada sigui superior als 130 hm3, “fet que assegurarà que hi haurà prou recurs d’aigua potable per fer front a futures sequeres”, ha celebrat Badia, que també ha advertit que “cal seguir sent responsables i tractar l’aigua, especialment la potable, com el recurs valuós i essencial que és”.
Alguns projectes de regeneració que s’estan planificant es basen en aprofitar aigua produïda fora del territori metropolità. És el cas de la captació de l’aigua regenerada de l’EDAR-ERA Riu Sec de Sabadell, que actualment s’aboca al riu per sobre del volum requerit pel cabal de manteniment, i que se subministrarà als nuclis de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i també a la Universitat Autònoma.
Un altre dels projectes és aportar aigua regenerada al barri de la Marina del Prat Vermell i a les indústries del polígon de la Zona Franca de Barcelona. L’aigua serà utilitzada per a neteja, reg i aigualeig d’espais públics, i en processos industrials no lligats directament amb el consum humà. El projecte constructiu d’aquesta actuació ja està encarregat, amb una durada prevista de redacció d’uns 20 mesos.
Badia ha celebrat que la regeneració i l’ús racional estès entre la ciutadania els darrers quinze anys permeten “allunyar definitivament la idea dels transvasaments de l’Ebre i el Roine”. “Apostem per una alternativa molt més sostenible i racional”, ha asseverat.
Duplicar la dessalinització
Pel que fa a la dessalinització, els propers sis anys l’ACA preveu duplicar aquesta eina, de manera que es passi als actuals 80 hm3 als 160. Una de les claus, ha recordat Samuel Reyes, serà l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció d’una planta a la desembocadura del Foix. Dues actuacions que sumen 200 MEUR.
Reyes també ha apuntat que l’ACA preveu destinar 125 MEUR a noves estacions de regeneració. “En l’horitzó del 2050 es pot reduir en un 18% la disponibilitat d’aigua a Catalunya i s’ha de treballar en la consolidació dels recursos no convencionals per disposar de més aigua i poder així garantir totes les demandes”, ha defensat el director de l’ACA, que ha assegurat que l’ens destinarà una línia d’ajudes de 100 MEUR adreçades als ajuntaments per treballar en la mateixa línia.
