La taxa de criminalitat a Barcelona va ser un 50% més alta que a Madrid el primer semestre del 2024. Segons dades del ministeri de l’Interior analitzades per l’ACN, la ràtio a la capital catalana va ser de 48 delictes per cada 1.000 habitants mentre que a la de l’Estat, de 31.
Barcelona té una major proporció de jutjats d’instrucció i penals i un nombre de policies per habitant comparable a Madrid, però tot i així la ràtio de delictes és més elevada aquí des de fa anys. Els experts consultats donen claus per entendre-ho: el factor turístic, els tipus de delictes o la saturació dels jutjats. Quant a la percepció, més d’una quarta part de barcelonins situen la inseguretat com el principal problema, i a Madrid, menys d’un 10% dels habitants.
La xifra de delictes va caure lleugerament a les dues ciutats respecte al mateix període del 2023. El nombre de delictes registrats a la capital catalana entre el gener i el juny del 2024 és de 79.777 (sense tenir en compte la cibercriminalitat), una xifra menor que a Madrid (103.378) en termes absoluts però que en termes de població situa la taxa de criminalitat de Barcelona un 50% per sobre de la de la capital espanyola.
A Barcelona, els crims s’han mantingut estables els últims dos anys, amb una caiguda de l’1,2% respecte el 2023, i una caiguda d’uns 20.000 fets respecte a l’últim any prepandèmic. Les xifres actuals són només lleugerament superiors a les del 2017 i els anys immediatament anteriors. A Madrid, el nombre de delictes el primer semestre d’enguany va ser de 103.378, un 1,3% menys que l’any anterior i també una xifra a la baixa respecte a l’última dècada, deixant de banda la pandèmia. En tot cas, ja fa molts anys (almenys des del 2015), que la taxa de criminalitat a Barcelona supera la de Madrid.
Els furts són la casuística més habitual a les dues ciutats, però la ràtio barcelonina (24,2 casos per cada 1.000 habitants) duplica la madrilenya (12,8) i, en el cas de la ciutat catalana, respon a més de la meitat de les infraccions penals.
A més, la xifra de robatoris amb violència i intimidació i els robatoris amb força a domicilis i establiments no només és més alta a Barcelona en proporció, sinó en nombres absoluts. Sumant els dos supòsits, n’hi ha gairebé 6 per cada 1.000 habitants, més del doble que a Madrid (2,26).
Els primers sis mesos de l’any també es van saldar amb 200 agressions sexuals amb penetració a la capital catalana, 30 menys que a Madrid, però de nou, una ràtio per habitant més alta. Pel que fa a la cibercriminalitat, les dades ministerials recullen proporcions similars, prop de 10.000 fets a Barcelona, i prop de 20.000 a Madrid, uns 6 per cada 1.000 habitants.
100 delictes per cada 1.000 habitants el 2023
Les taxes de criminalitat no només van ser superiors a Barcelona el primer semestre del 2024, sinó també en el conjunt del 2023, en una proporció similar. Durant tot l’any passat, a la ciutat catalana es van registrar 166.710 fets, cosa que suposa exactament 100 per cada 1.000 habitants. La xifra va caure a una taxa de 62 a la capital de l’Estat. La meitat dels delictes a Barcelona van ser furts (amb una taxa de 52, gairebé el doble que la de Madrid, 27), i en robatoris amb violència i intimidació i a domicilis i establiments, fins i tot se superen les xifres madrilenyes en nombres absoluts.
Taxa de jutjats més alta a Barcelona
El nombre de jutjats d’instrucció, penals i de violència sobre la dona és de 67 a la ciutat catalana i de 104 a la capital de l’Estat. Així, mentre que hi ha una ràtio de 3 jutjats per cada 100.000 habitants a Madrid, la xifra s’eleva a 4 a Barcelona. Amb dades del departament de Justícia de la Generalitat i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els 29 penals que suma Barcelona s’apropen als 39 de la ciutat madrilenya.
Tot i això, la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, explica a l’ACN els diversos problemes que afecten els jutjats d’instrucció i els penals a Barcelona, el principal, l’acumulació de judicis “ràpids” que s’acaben celebrant amb setmanes i mesos de retard. En concret, Ferrando diu que pel que fa als judicis de delictes lleus (furts per valor no superior als 400 euros), ara mateix no poden absorbir-ne el gran volum i això fa que judicis que s’haurien de celebrar en un màxim de dues setmanes s’acaben produint al cap de 8 mesos.
La jutgessa diu que un dels elements per entendre aquesta saturació és que els jutjats d’instrucció de Barcelona també assumeixen judicis assenyalats des de partits judicials veïns (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, etc.). “Són més assenyalaments dels que podem assumir amb dos jutjats de guàrdia a la ciutat, que fan 48 judicis cada dia hàbil, inclòs l’agost”, relata abans de demanar, almenys, un jutjat més a la ciutat per tal de millorar les xifres.
D’altra banda Ferrando també relata les complexitats per castigar la multi-reincidència, amb l’agreujament de penes previst a partir de tres delictes patrimonials lleus o menys greus. La jutgessa diu que aquest és un altre “procediment amb més garanties” que els judicis ràpids, i per tant és també més lent. “Vinculem la lluita contra la reincidència a que els judicis ràpids (previs) se celebrin el més ràpid possible. Quan abans tinguis sentències fermes dels primers casos, abans podrem abordar-la multireincidència”, il·lustra.
“Si tens més casos, necessites invertir, més enllà de tenir jutges de reforç. La ràtio de jutges per habitant a Espanya està per sota de la mitjana de la UE, i Catalunya està per sota de la mitjana espanyola”, conclou la jutgessa degana de Barcelona.
Els mateixos policies per habitant
Les diferències entre les dues ciutats s’esvaeixen quant al nombre d’agents de policia assignats a cada municipi en relació a la seva població. Amb dades recollides per l’ACN de tots els cossos que operen tant a una ciutat com a l’altra, la taxa és quasi idèntica, de gairebé sis policies per cada 1.000 habitants. Els agents desplegats a Barcelona són 9.422 –a destacar, els 3.431 de Guàrdia Urbana, els 3.210 Mossos d’Esquadra, els 1.985 policies nacionals i els 552 guàrdies civils–, mentre que a Madrid són 18.816 –entre els quals, 10.051 policies nacionals, 5.777 policies municipals i 2.913 guàrdies civils.
El degà del Col·legi de Criminologia de Catalunya, Ángel Párraga, corrobora que potser el problema no està en el nombre d’agents, tot i que “mai hi ha policia suficient per controlar-ho tot”. Demana trobar “solucions més adequades”, i menciona també els problemes del sistema judicial, així com fer front a l’especificitat de Barcelona com a destí turístic de masses.
“És la tempesta perfecta: en un cap de setmana arriben 50.000 persones en creuer, en una zona molt concreta, i és clar, l’infractor està molt motivat: venen, fan el cap de setmana i se’n van perquè, a més, moltes víctimes no denuncien, se’n tornen al creuer, etc.”
Percepció de seguretat i principal problema
En certa correspondència amb els índex de criminalitat de cada ciutat, a la capital catalana la inseguretat ciutadana és percebuda com el principal problema dels residents, com assenyala fins a un 27,2% dels enquestats en el primer Baròmetre municipal del 2024 –el percentatge no ha baixat del 20% en els últims anys. En canvi, segons la darrera Enquesta de Qualitat de Vida i Satisfacció amb els Serveis Públics de la Ciutat de Madrid, entre els habitants de la capital espanyola la inseguretat ciutadana (inclosa la delinqüència) ocupava la quarta posició l’any 2023, amb només un 8,4% de les respostes –mantenint-se així per sota del 10% com els últims anys. El trànsit és el principal problema que perceben els madrilenys (14,3%), mentre que només un 2,1% dels barcelonins van considerar aquesta qüestió com el primer problema de la ciutat.
En la mateixa línia, els madrilenys tenen una bona percepció sobre la seguretat a la seva ciutat, i a més l’indicador ha millorat els últims 15 anys: el 2019, era de 56 punts sobre 100 i el 2023 és de 71. En el cas dels barcelonins, situen aquest indicador per sota: atorguen 53 punts al nivell de seguretat, una xifra gairebé idèntica al 2019 (52), que venia d’una caiguda respecte a l’any anterior (62).
“La percepció d’inseguretat (a Barcelona) és alta”, assumeix el criminòleg, que tot i això considera que “els números no són especialment alts. Estem vivint en un país, en una zona que podríem dir segura”, insisteix. Encara pel que fa a les percepcions, l’enquesta de victimització de l’Àrea Metropolitana de l’Institut Metròpoli reflecteix que els veïns de Barcelona se senten més segurs al seu barri (6,09 punts de 10) que a la resta de la ciutat (5,32).
