El Gran Teatre del Liceu ha inaugurat la temporada 2026/2027 amb 'Aida' de Verdi amb direcció d’escena de Shirin Neshat, una òpera que es podrà veure fins al 15 d'octubre.
Després de presentar el format a Salzburg i a París, l’artista iraniana ha portat a Barcelona una ‘Aida’ amb una mirada “antiguerra” amb unes dones situades entre la tirania política i el fanatisme religiós. Antonello Manacorda i Josep Gil s’alternaran en la direcció musical. El muntatge compta amb un repartiment amb les veus d’Anna Netrebko i Anna Pirozzi (Aida) i Ivan Gyngazov i Piotr Beczala (Radamès). La inauguració ha coincidit amb el nomenament aquest divendres d'Helena Guardans com a presidenta de la Fundació del Gran Teatre del Liceu.
Shirin Neshat, que pateix "en carn pròpia" la guerra entre l’Iran i els Estats Units d’Amèrica, pretén evitar que la famosa escena de la ‘Marxa Triomfal’ de l’òpera sigui una celebració “grotesca de la guerra” i, per això, posa el focus en les persones oprimides, els perdedors, els esclaus i aquells que no tenen esperança. Va reconèixer en roda de premsa que el resultat pot “trasbalsar molt” perquè retrata la guerra i el dolor.
En aquest sentit, Shirin Neshat va dir que no vol “disculpar-se amb ningú” que pensi que no és adient portar tal dolor i els cadàvers damunt l’escenari. “Això està passant i no podem tancar els ulls davant la realitat. L’art no és propaganda, és un reflex de la realitat i no tinc gens d’interès a ser activista en l’òpera”, va constatar. En aquest sentit, l’artista visual va admetre que l’obra és “inquietant” i “pertorbadora”.
L’òpera parla tant dels grans conflictes de la història com de les persones que queden atrapades dins d’aquests. Segons van explicar, Aida, Radamès i Amneris no són només tres individus enfrontats per l’amor, el desig i el poder: són també cossos sotmesos a unes estructures polítiques i religioses que els superen.
Repartiment
El paper titular està en mans de quatre sopranos dramàtiques, amb la presència de la diva russa Anna Netrebko, que cantarà en quatre funcions, inclosa la de l’estrena, com també d’Anna Pirozzi, Olga Maslova —sis funcions cadascuna— i Ewa Plonka. En el paper de Radamès hi ha tres tenors spinto: el polonès Piotr Beczała, Ivan Gyngazov i Arsen Soghomonyan. El rol d’Amneris, escrit per a mezzosoprano i que exigeix un gran equilibri vocal i dramàtic amb el d’Aida, especialment en el seu aferrissat duel del segon acte, és defensat per tres figures amb una àmplia experiència: Ekaterina Semenchuk, Ksenia Dudnikova i Fiorenza Cedolins.
Finalment, els papers de veu greu que encarnen el Faraó i Amonasro són interpretats, respectivament, per dos baixos —George Andguladze i Vittorio De Campo— i quatre barítons —Artur Ruciński, Ludovic Tézier, Amartuvshin Enkhbat i Àngel Òdena.
La resta de papers menors es reparteixen entre Moisés Marín, en el paper del Missatger; Carmen Buendía i Núria Vilà, com a sacerdotesses; i els baixos Alexander Köpeczi, Giorgi Manoshvili i Simón Orfila, que interpretarà Ramfis.
A l’apartat musical, l’orquestra és dirigida pels mestres Antonello Manacorda i Josep Gil, que assumiran la responsabilitat de donar forma a la partitura monumental de Verdi.
Helena Guardans
El Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu ha nomenat aquest divendres en una reunió al Palau de la Generalitat Helena Guardans Cambó nova presidenta de la institució. Amb aquest nomenament, el Teatre enceta una nova etapa amb Guardans com a primera presidenta de la Fundació, que succeeix Salvador Alemany Mas després de deu anys al capdavant de la Fundació. Guardans assumeix la presidència amb "la voluntat de preservar i fer créixer l’excel·lència artística i la valentia creativa del Liceu, i d’ampliar les formes de connexió amb el conjunt de la societat". La nova presidenta del Liceu també aposta per "preservar tot el que ha fet créixer la institució i garantir l’estabilitat necessària per afrontar els reptes del futur".
Instal·lació de Fito Conesa
Per altra banda, el Liceu oferirà la instal·lació de l’artista Fito Conesa al Saló dels Miralls, en el marc del Liceu de les Arts, del 27 de setembre al 15 d’octubre. L’obra de Fito Conesa parteix del so com a llenguatge i com a matèria. Treballa amb la instal·lació, el vídeo i la música per explorar el poder narratiu del so i la seva capacitat de generar experiències sensorials i emocionals. Els seus treballs són viatges sonors que combinen poesia i crítica, sovint amb un rerefons polític.
‘El desig en fuga’, de Fito Conesa, parteix d’aquesta memòria sense intentar il·lustrar-la. Erika Michi interpreta ‘En el primer calabós’, una carcelera associada a Antonio Ranchal i Álvarez de Sotomayor. En ella, una veu escolta des de l’exterior un home tancat i lamenta la seva llibertat perduda. La cançó parla d’una presó, però aquí es pot sentir també com una altra cosa: com la veu d’aquells cossos que van arribar a les ciutats buscant una sortida i que, per a molts, van acabar trobant hospitals, habitacions i una malaltia que semblava anunciar una condemna.
