Els projectes Recircular L'Eixample, de Flexo Arquitectura i Addenda Architects, i Infinito Delicias, d'Husos Arquitecturas i elii (oficina de arquitectura), han guanyat ex-aequo el Premi FAD d'Arquitectura 2026 en la 68a edició dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme celebrats al Disseny Hub Barcelona (DHub).
L'Anònima Manresana és distingit amb el Premi RE-FAD, mentre que la reforma d'habitatge al carrer Argumosa de Madrid feta per MAIO obté el Premi FAD d'Interiorisme. En la categoria de Ciutat i Paisatge el guardó recau en la Canòpia Urbana del Parc de les Glòries, i en la d'Intervencions Efímeres, en la instal·lació Limina a Chillida Leku. El Premi FAD Internacional reconeix el projecte Abby Kortrijk, a Bèlgica.
El jurat, presidit per Margarita Jover i integrat pels vocals Aleix Alexandre, Lola Domènech, Javier Jiménez, João Paupério i Carme Ribas, reconeix a Recircular L'Eixample la capacitat de "reorganitzar programàticament i estructuralment una part important del patrimoni construït d’un bloc de l’eixample barceloní", facilitant "l’aparició de sinergies entre equipaments diversos". El projecte treballa sobre l’existent oferint nous passatges peatonals i espais públics, que reforcen l’activitat ciutadana i comunitària.
El jurat ha valorat la iniciativa pública que ho fa possible i la capacitat del projecte de respondre a una demanda concreta anant més enllà d'allò estrictament necessari. A més, destaca que tot això es porta a terme "amb un llenguatge que ajuda a reconèixer el sentit de cada espai i que el prepara per a futures demandes en resposta a les necessitats ciutadanes canviants".
Infinito Delicias
Pel que fa a Infinito Delicias, un projecte de remodelació d'un edifici industrial de Madrid que convida a endinsar-se en un nou equipament públic pertanyent a una fundació privada, el jurat ha dit que "l'organització de l’edifici es basa en un recorregut continu que incorpora espais interiors, exteriors i un gran atri, entès com a plaça pública". També en destaca una "consciència ambiental sempre present", tant en els materials utilitzats com en la introducció de vegetació i horts, o amb les estratègies d'estalvi energètic i foment de la biodiversitat. "Tot l’edifici exhibeix la seva vocació bioclimàtica, que prioritza davant de qualsevol altra decisió de tipus formal", constata el jurat, que apunta com "la construcció original es descompon per deixar entrar l’aire exterior i proporcionar suports per a la nova vegetació que acabarà confonent-se amb la pròpia estructura de tancament".
Per la seva banda, la reforma d'un habitatge del carrer Argumosa, al centre de Madrid, feta per l'estudi d'arquitectes MAIO, ha estat guardonada en la categoria d'Interiorisme. Es tracta d'una intervenció que, segons el jurat, "transforma completament un interior inicialment anodí en un paisatge domèstic de gran intensitat espacial". Després d’un portal convencional de maó, l’espai es reorganitza "mitjançant un recorregut en diagonal i la incorporació de portes-mirall que multipliquen la percepció de l’interior".
El jurat remarca com la tabiqueria se substitueix per volums corbs de fusta que funcionen simultàniament com a estructura, mobiliari i límit espacial, i que integren emmagatzematge, circulació i tancament, "generant una continuïtat entre arquitectura i interiorisme". Els miralls, integrats com a portes mòbils, "produeixen una imatge canviant i escenogràfica, reforçant la sensació d’un espai fluid i mutable". El resultat, per al jurat, "és un habitatge on allò domèstic esdevé líquid, continu i perceptivament inestable".
Ciutat i Paisatge
En la categoria de Ciutat i Paisatge, el projecte guanyador ha estat la segona fase de la Canòpia Urbana -àmbit túnels- del Parc de les Glòries, obra dels estudis Agence Ter, ACPA i Meta Engineering. El jurat ha ressaltat l'estratègia de nodes i fluxos: els primers funcionen com a espais de biodiversitat i d'ús urbà (prats, àrees de joc o jardins de cactus), mentre que els segons garanteixen la continuïtat ecològica i per als vianants a través de la canòpia urbana i dels grans eixos viaris de Barcelona. En aquest sentit, valora el fet que aquest sistema "permet adaptar el parc a una ciutat densa i complexa, en un context de canvi climàtic i dèficit de zones verdes, marcant un gir des de la plaça del segle XX cap al parc permeable del segle XXI". El jurat justifica el reconeixement al projecte per "la seva ambició urbana, la seva complexitat infraestructural i la posada en valor de la Diagonal Verda".
Per la seva banda, la instal·lació Limina a Chillida Leku ha aconseguit el màxim reconeixement en la categoria d'Intervencions Efímeres. Obra dels estudis Garbizu Collar i KRI, la intervenció tradueix arquitectònicament la proposta de l’artista Koen Vanmechelen, que "utilitza la gallina com a metàfora per explorar les relacions entre art, ciència, política i natura".
El jurat ha ressaltat que el projecte "qüestiona la visió antropocèntrica i posa en valor la coexistència de múltiples agents dins l’ecosistema" i que es materialitza "mitjançant dispositius lleugers que gairebé no toquen el mas, amb estructures metàl·liques suspeses que dialoguen amb l’arquitectura vernacla i recorden també construccions rurals com galliners o barraques". En aquest sentit, la malla i el tub galvanitzat generen artefactes que "no només sostenen les obres, sinó que activen una lectura transespècie de l’exposició, desjerarquitzant allò humà i allò no humà". El jurat reconeix que el resultat és "un disseny expositiu on el 'display' deixa de ser neutre per convertir-se en una capa activa i pedagògica que enriqueix el discurs de l’artista i l’experiència del visitant".
Premi Re-FAD
El jurat ha reconegut amb el Premi Re-FAD la rehabilitació del conjunt industrial del segle XIX L'Anònima Manresana, de Meritxell Inaraja, basat en estratègies d'eficiència energètica. Ha constatat que el projecte "aporta noves qualitats espacials sense perdre el respecte per la memòria del lloc". Galeries climàtiques, patis interiors i perforacions al sòl exterior milloren la ventilació, la il·luminació natural i el confort, mantenint el caràcter de les façanes originals i generant noves relacions visuals entre interior i exterior. També es destaca que la intervenció afegeix una nova capa a la construcció existent mitjançant l'ús de materials ja presents, establint continuïtat entre les actuacions passades, l'actual i les futures. El jurat valora especialment "la capacitat de convertir les exigències de control climàtic i estalvi energètic en valors de qualitat arquitectònica".
El Premi Re-FAD es va crear l'any 2023 per destacar l'aportació en el marc de la rehabilitació, la reutilització i la regeneració en totes les seves concepcions. Reconeix bones pràctiques en relació amb l'estalvi de recursos i amb el Compromís de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Premi FAD Internacional
A la cerimònia també s'ha donat a conèixer el guanyador del Premi FAD Internacional. En la seva 13a edició, el guardó ha recaigut en l'obra Abby Kortrijk de Barozzi Veiga i Tab Architects. El jurat d'aquest premi, presidit per Jacob Van Rijs i amb els vocals Lorenzo Kárász i Elena Orte, ressalta un "enfocament precís i mesurat d'intervenció en una estructura existent, abordant-la no com una limitació, sinó com una oportunitat per construir una narrativa arquitectònica renovada". Segons els membres del jurat, "en lloc d'imposar-se, la proposta treballa mitjançant la potenciació, intensificant la presència i la identitat de la preexistència i permetent que reaparegui amb claredat i un significat renovat". En aquest sentit, valoren que el projecte estableixi un "diàleg sensible entre passat i present, on cada element reforça l'altre". Així mateix, destaquen que aposta per una arquitectura "capaç de transformar allò que ja existeix a través d'operacions subtils però decisives, revelant el seu potencial latent i projectant-lo cap al present".
Premi FAD de Pensament i Crítica
Per la seva banda, el Premi FAD de Pensament i Crítica, que enguany arriba a la 21a edició, ha estat concedit ex aequo a les obres 'Flotando en Litio', de Marina Otero, i 'Hacia la ecomorfología. Entre la utopía y la realidad', d'Anna Bofill. De la primera, el jurat ha remarcat el rigor amb què aborda la història dels balnearis del benestar a Galícia i al nord de Portugal. "Ens ajuda a posar el focus en els temes reivindicatius actuals contra els efectes de l'extractivisme i participa de l'activisme mediambiental i comunitari per visibilitzar un problema que requereix una revisió urgent".
Pel que fa al llibre d'Anna Bofill, el jurat considera que constitueix "un autèntic tractat de teoria de l'arquitectura i de la ciutat alternativa", "una obra de gran qualitat i de noble caràcter anticipatori". Afegeix, a més, que té un valor especial que l'editora Ana Gilsanz hagi rescatat aquest text, escrit a la dècada de 1970, per publicar-lo en l’actualitat. "L’herència de l’autora ha influït en nombroses arquitectes, i les seves propostes ens ajuden a comprendre millor la relació entre l’arquitectura i el seu entorn". Enguany, el jurat d'aquest premi ha estat està presidit per Josep Maria Montaner i format per les vocals Ester Giménez i Anna Puigjaner.
