La manifestació feminista de Barcelona pel 25-N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, ha recorregut el centre de Barcelona sota el lema 'Teixim resistències.
Lliures, vives i rebels contra les violències masclistes, racistes i colonials'. 1.400 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat a la marxa convocada per Novembre Feminista, que ha sortit de la plaça de la Universitat i ha acabat a la d'Antoni Maura. Rozina Bertran, de Novembre Feminista, ha lamentat en una atenció a mitjans que les violències masclistes "estan a l'ordre del dia" i ha fet una crida a sortir al carrer i a "alçar la veu per aquelles que no ho poden fer", tot defensant que el feminisme és "necessari" per fer front als discursos d'odi.
Marisa Fernández, també de Novembre Feminista, ha considerat les lleis "insuficients" i ha demanat més recursos per evitar que les dones pateixin violència i perquè la sàpiguen identificar. "Si no hi ha recursos, no ens en sortirem", ha reblat.
Entre els manifestants no han faltat els representants de la major part dels grups polítics del Parlament. La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha apuntat que la lluita contra la violència masclista "requereix unitat de totes les institucions i la societat" per tal de "desarticular-la". Ha destacat que la formació ha posat enguany el focus en la violència digital per alertar sobre la necessitat que no siguin una "eina afavoridora" de la violència masclista i "desincentivar el mal ús" de les xarxes socials i de la tecnologia.
Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha remarcat que les violències masclistes són un "problema estructural" que és "inadmissible i demana una resposta valenta, clara i col·lectiva". Ha lamentat que hi ha partits conservadors que "donen l'esquena" a la lluita contra les violències masclistes, tot citant PP, Vox i Aliança Catalana, i ha fet una crida al feminisme a "anar a l'ofensiva i projectar un futur millor amb canvis estructurals".
La secretària d'organització de Junts, Judith Toronjo, ha reivindicat que cal "alçar la veu" contra la "xacra" de la violència masclista i ha defensat el "compromís inapel·lable" de la formació amb aquesta lluita, que ha subratllat que és col·lectiva. També ha afirmat que cal actualitzar la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista per introduir-hi noves formes de violència, com ara en l'àmbit digital o sanitari, i ha fet una crida a combatre els discursos que busquen "incentivar l'odi" amb la vinculació de la violència masclista a la immigració. "(La violència masclista) és un element estructural que no depèn de nacionalitats ni procedència", ha remarcat.
La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha posat el focus en la violència masclista institucional que, ha dit, fa que moltes dones no denunciïn. "Necessitem recursos i polítiques públiques amb perspectiva feminista", ha dit Albiach, que ha remarcat que quan una dona denuncia molts cops "no acaba allà el patiment i pateix un nou maltractament".
La portaveu de la CUP, Susana Moreno, ha dit que la manifestació busca "evidenciar que les violències masclistes segueixen vigents i denunciar que el capitalisme i el patriarcat segueixen necessitant el treball invisible de les dones que precaritza les seves vides". També ha dit que les violències masclistes "no venen determinades per la qüestió nacional ni el color de pell", sinó pel patriarcat, i ha reivindicat el feminisme com a moviment antifeixista.
Batucades i cançons de Rigoberta Bandini
La manifestació ha transcorregut amb un caire festiu i reivindicatiu, tot sortint a dos quarts de set de la tarda de la plaça Universitat al ritme de les batucades que l'amenitzaven. Les participants han avançat lentament per la ronda Universitat i la plaça Catalunya fins a arribar a la plaça d'Urquinaona, des d'on han baixat cap a Via Laietana amb el destí final de la plaça d'Antoni Maura.
Durant la caminada s'han pogut veure diversos cartells de denúncia contra la violència i les agressions sexuals i contra els feminicidis, i s'han cridat consignes com ara 'Si ens toquen a una ens toquen a totes', 'Ni víctimes ni passives, dones combatives', 'Visca, visca, visca, la lluita feminista' o 'No és un fet aïllat, és el patriarcat'.
Al pas per Via Laietana, les manifestants han ballat al ritme de cançons com 'Perra' i 'Mamá' de Rigoberta Bandini, i al punt final, ja a la plaça d'Antoni Maura, hi ha hagut una actuació de la cantant de rap mexicana Masta Quba, que ha aprofitat per reivindicar la situació a Mèxic, d'on va haver de marxar sota amenaces de ser segrestada.
Protecció i recursos "reals" i justícia "feminista"
Després de l'actuació de Quba hi ha hagut la lectura del manifest, que ha estat coral amb veus de dones representants de diverses entitats i organitzacions feministes.
"Avui, com cada 25 de novembre, sortim als carrers per fer sentir les nostres veus. Ho fem amb la força que ens dona la memòria col·lectiva, les aliances construïdes i les lluites i accions compartides", resava el manifest promogut per Novembre Feminista. El text denuncia que les violències masclistes continuen sent una realitat i situa al centre la "intersecció" de les violències, les sexuals, institucionals, econòmiques, obstètriques, digitals, en les cures, a la feina, a les fronteres, a les escoles, als jutjats i als barris.
També alça la veu contra els feminicidis, les agressions sexuals i la violència vicària i alerta que les agressions sexuals augmenten sobretot entre joves, en espais d’oci, escoles i famílies.
El manifest del 25 de novembre exigeix acabar amb la "impunitat institucional" i els protocols o discursos "buits" i reclama protecció i recursos "reals" amb inversió en serveis d'atenció, habitatge segur, suport psicològic i jurídic i acompanyament i reparació. També demana reconèixer i abordar "totes les violències", com les digitals o les obstètriques, i una justícia "feminista" i reparadora que escolti les dones. "El sistema judicial revictimitza, els serveis socials col·lapsen i els protocols no s’apliquen o no es coordinen", denuncia el text, que menciona com a exemple de manca de diligència deguda l'antiga DGAIA. El text també exigeix el dret a una ciutadania plena per a totes les persones migrades i racialitzades.
Les feministes també reclamen espais "segurs, reals i accessibles", i marcs legals que garanteixin el dret de totes a viure sense violències ni assenyalaments. D'altra banda, el manifest rebutja els discursos "reaccionaris, conservadors i feixistes" de l'extrema dreta i reivindica l'educació afectivosexual com eina de transformació per treballar en la prevenció i abordatge integral de les violències masclistes."Des dels feminismes populars, transformadors, antiracistes i descolonials, teixim resistències", asseguren. Avisen que seguiran teixint resistències des de "l’autodefensa feminista, el suport mutu i la construcció col·lectiva d’una vida digna".
Després de la lectura del manifest hi ha hagut altres intervencions per denunciar la situació de les dones a països com l'Afganistan o Palestina.
