El Museu de la Música i l'Auditori han presentat aquest dijous 'Esquellòrium', una instal·lació sonora i lumínica feta d'un miler d'esquelles sospeses al sostre, provinents de mitja dotzena de ramats d'arreu del territori català, cedides o donades pels seus pastors.
El muntatge - que es podrà visitar del 22 de febrer al 14 de juny al Foyer de la Sala 1 Pau Casals - és un encàrrec a l'artista Núria Andorrà i està comissariat pel director del Museu de la Música, Jordi Alomar. La proposta és una apel·lació a la presència i a la revisió de la relació de la societat amb la ruralitat, i una invitació, des de l'escolta, al canvi conscient i responsable. 'Esquellòrium' es complementa amb cinc accions performatives, així com una mostra audiovisual.
El darrer projecte de l'artista sonora lleidatana Núria Andorrà és un encàrrec del Museu que s'inscriu en l'eix narratiu conductor d'aquesta temporada i posa el focus en la ruralitat, l'escolta i la intervenció humana. 'Esquellòrium' és una intervenció artística immersiva creada a partir de prop d'un miler d'esquelles il·luminades i suspeses del sostre del Foyer de la Sala 1 Pau Casals. Es tracta d'esquelles usades - que daten des de principis del segle XX fins a l'actualitat - provinents de set ramats diferents d'arreu de Catalunya, donades o prestades pels seus pastors al projecte.
Casa Ginestà del Montseny, Ramon Cornellana de Puiggròs i casa Besolí de Farrera, Joan Anton Mariné Espinola de Riudoms, Josep Serra Riba, Ernest Sitges de la Pobla de Lillet, Jordi Venys de Montsonís d'Arbúcies han estat els encarregats de proveir l'artista d'esquelles. "Cada pastor pot explicar quan les va incorporar i de quin ramat són, si les va comprar, si li van donar... ", recorda Andorrà, "tota esquella té una història, i l'ovella que l'ha portat, també".
De fet, l'artista també ha deixat clar que cada ramat sona diferent i que en el seu cas no només estava interessada en la musicalitat de la campana, sinó també en l'art decoratiu de musicar la fusta de les esquelles, la noció simbòlica de protecció que se'ls associa, l'espacialitat del so en una entitat -el ramat- en constant moviment i l'univers de la pagesia en general.
Segons l'artista, en un moment en què la gent està perdent irreversiblement la connexió amb els seus orígens, 'Esquellòrium' és una apel·lació a la presència i a la revisió de la nostra relació de la humanitat amb la natura, i una invitació, des de l'escolta, al canvi conscient i responsable. "Volia reivindicar què està passant al món rural, perquè cada vegada estem més allunyats, però hem de tenir clares quines seran les conseqüències si desapareix".
La proposta d'Andorrà és també participativa i podrà ser "tocada" pel públic visitant i accionant unes cordes abans, després i durant els intermedis dels concerts que se celebrin a la Sala 1 de L'Auditori. Igualment, la mateixa Andorrà explorarà les possibilitats sonores d'aquesta instal·lació per mitjà de cinc espectacles amb artistes de diferents disciplines de l'escena actual que se celebraran durant els cinc mesos d'exhibició.
Hi haurà, entre d'altres, la ballarina i coreògrafa Federica Porello, la violinista Ariadna Torner, el compositor Octavi Rumbau, l'artista polifacètic Llorenç Barber, el multiinstrumentista i compositor britànic Fred Frith, la cantant Joana Gomila, la pianista Laia Vallès o l'intèrpret Olga Blanco. A la instal·lació i al programa d'accions performatives, s'hi suma, a més, una mostra audiovisual al Museu de la Música per complementar i aprofundir en el projecte d'Andorrà que ha fet en col·laboració de l'artista Sara Boldú, amb imatges aèries de dron dels ramats i entrevistes als principals protagonistes del món rural.
Segons Jordi Alomar, director del Museu de la Música i comissari de la instal·lació, la idea va néixer a Fira Tàrrega, quan va veure una instal·lació similar de la mateixa Andorrà. "Li vaig dir: i si féssim el mateix, però més gran pel Foyer", recorda, "tenint en compte que es podia emmarcar dins la temàtica d'aquesta temporada".
Alomar considera que la proposta "és molt singular" perquè confronta dues nocions de paisatges diferents: "un de més propi de la ruralitat" i un segon que pertany "a la trama urbana". Paral·lelament, insisteix en la importància de les esquelles en si, ja que la campana és un dels instruments més antics de la humanitat, "amb una funció social associada a la protecció".
Una primera posada en escena aquest dissabte
La inauguració d''Esquellòrium' es durà a terme aquest pròxim dissabte 22 de febrer a les sis de la tarda, durant la qual se celebrarà la primera de les accions performatives previstes per la seva creadora: 'tRamaT. Anònimes i unànimes'. Federica Porello des de la dansa i el moviment, Ariadna Torné amb el violí i Núria Andorrà, manipulant la xarxa que uneix el miler d'esquelles en suspensió, qüestionaran el paper de la col·lectivitat a partir de la idea del ramat i de les relacions de poder que s'hi estableixen.
Totes aquelles persones que tinguin entrada pel concert d'aquell mateix dia a les set de la tarda a la Sala 1 Pau Casals de Stabat Mater de Francis Poulenc, a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i amb direcció de Stepahine Childress, podran accedir lliurement a l'esdeveniment.
