La temperatura fa un mes que no baixa dels 24 °C al centre de Barcelona, on prop de 2.000 persones dormen al carrer. La calor extrema afecta tothom, però l'impacte és més gran per a qui no té un sostre on refugiar-se. Les altes temperatures també colpegen el sensellarisme: el 58% de la gent en situació de carrer no pot descansar, segons Arrels.
En Dani ha dormit al ras més de 8 anys, i ha explicat a l'ACN que "molta gent que viu al carrer mor per la calor". Des del taller d'Arrels, remarca que "no tothom té la sort" de tenir "una casa on dutxar-se". La directora d'Arrels, Beatriz Fernández, ha urgit l'Ajuntament a oferir més refugis climàtics i allotjaments per a les persones sense llar, i que la policia no multi per rentar-se a les fonts.
En Dani té 63 anys i va néixer a les muntanyes de Polònia. Fa 10 anys que va arribar a Catalunya, i els primers 8 anys i mig va viure al carrer. Ara fa 18 mesos que comparteix pis amb una altra persona que també havia estat en situació de sensellarisme. En Dani destaca que el seu company de pis "és molt bona persona", i que tots dos es fan "molta companyia".
És conscient, però, que aquesta no és la realitat de la gran majoria de les persones que dormen al carrer. De fet, el 72% de la gent en situació de sensellarisme no té "cap expectativa" de viure en un habitatge, segons una enquesta d'Arrels a 676 persones feta el juny.
Els estius, cada vegada "més difícils"
En conversa amb l'ACN, en Dani relata que les administracions recomanen que, durant l'estiu, tothom s'hidrati i es refresqui sovint, eviti les hores punta de més calor, i busqui ombres: "Tot això si tens la sort de tenir una casa", ha matisat.
Dormir al carrer durant l'estiu és "molt difícil", tal com ha assegurat en Dani, que ha reiterat que cada vegada és més complicat "sobreviure" a les temperatures extremes: "Aquest any fa molta calor, i sense aigua corrent és difícil per a tothom".
Ha subratllat que "abans s'estava millor", perquè les altes temperatures "no eren tan intenses". "Ara la gent que viu al carrer té molta calor, i molta gent mor per la calor. És difícil buscar ombres", ha relatat en Daniel, des del taller d'Arrels.
Prohibició d'ús de les dutxes
Així mateix, ha lamentat que abans a la nit podien anar a les dutxes de les platges, però que ara ja no ho poden fer, d'acord amb les ordenances municipals. "D'altres tenen més sort que nosaltres", ha dit en referència a la gent que té casa.
A més, moltes persones en situació de sensellarisme són despertades per la policia o per les brigades de neteja: "Abans els agents no molestaven mai quan dormies. Ara hi ha més vigilància, aquest any és pitjor", ha asseverat.
Els hiverns són complicats per a les persones que viuen al carrer. Però els estius també, i cada vegada més: "A l'hivern tens sacs de dormir i cartons, es pot dormir", ha manifestat en Daniel.
Des del local d'Arrels on altres persones sense llar fan diversos tallers durant el matí, en Daniel també ha apuntat que per a les dones encara és pitjor: "És més perillós i hi ha més vulnerabilitat".
Ocupació dels espais
La directora d'Arrels ha reiterat, en una entrevista a l'ACN, que l'estiu afecta "negativament" les persones que viuen al carrer. Fernández ha detallat que la calor afecta la salut física, sobretot a qui tingui problemes crònics i cardiovasculars.
Les altes temperatures també provoquen molts problemes per a descansar. Durant l'estiu, la població aprofita per ser més al carrer i s'ocupen més els espais públics, tal com ha explicat Fernández: "Els horaris s'allarguen i la gent fa més vida fora de casa fins a la nit".
Això provoca que les persones sense llar tinguin més problemes per descansar, troben els espais ocupats i no poden resguardar-se als llocs on van habitualment: "Que l'espai públic estigui més ocupat els implica més soroll i més inseguretat".
Que la gent faci més activitat als carrers durant la nit també fa que calgui més manteniment, i les brigades de neteja actuen més sovint i més d'hora. Aquest fet també impacta en les persones que intenten dormir al ras.
La Guàrdia Urbana i els serveis de neteja les desperten i fan que s'hagin de desplaçar. "Tot això incrementa l'estrès que ja de per si suposa viure al carrer", ha reflexionat la directora d'Arrels.
Manca de refugis climàtics
Fernández també ha comentat que no tots els refugis climàtics de Barcelona estan disponibles per a la gent amb situació de carrer durant l'estiu. Per exemple, algunes biblioteques municipals tanquen, o bé no s'hi pot accedir amb les pertinences d'aquestes persones.
D'altres espais també abaixen la persiana perquè els professionals o voluntaris fan vacances. Per això les persones amb situació de carrer veuen reduïdes les opcions on rentar-se i refrescar-se, i es veuen abocades a utilitzar fonts públiques. Però les ordenances de Barcelona en prohibeixen l'ús per a aquesta utilitat.
És per això que Arrels ha reclamat que la policia "no sancioni" qui utilitzi les fonts per la seva situació de sensellarisme. "Calen espais de molta baixa exigència, més espais d'emergència i allotjaments nocturns", ha reclamat Fernández.
Així mateix, la directora de la fundació ha instat les administracions a mirar "més enllà" de l'estiu, per entendre que el canvi climàtic "impacta directament" en la vida de la gent que dorm al ras. És per això que ha urgit a aplicar "solucions més transversals i de llarga durada", amb allotjament "estables i perdurables".
"El sensellarisme és una problemàtica cronificada", ha resumit Fernández, que ha insistit en una mirada "transversal" amb polítiques que abordin la salut, l'habitatge, i també la protecció de les persones sense llar.
