Els veïns de la urbanització del Bosc d'en Vilaró denuncien que viuen sota una pressió insostenible per les demandes i els embargaments que han rebut en els darrers anys. L'espai es troba a la serralada de Marina, la majoria en terme de Montcada i Reixac i una part molt menor a Badalona, però tot en sòl no urbanitzable, i protegit des de l'any 2002.
Els veïns, alguns dels quals fa gairebé 20 anys que hi viuen, han començat a rebre les demandes amb embargaments per poder fer efectius els enderrocs de les cases per restablir l'entorn natural. Mentre l'Ajuntament de Montcada assegura que no tenen més marge que adaptar-se a la llei, els afectats demanen una solució per poder-hi viure tranquil·lament.
El Bosc d'en Vilaró es va començar a parcel·lar a mitjans dels anys 60, quan el propietari dels terrenys va comercialitzar-les. Inicialment, s'hi van fer horts i alguna petita edificació per a desar-hi estris, però amb el temps s'hi van aixecar cases que d'entrada es feien servir per al cap de setmana. A poc a poc, es van anar convertint en primeres residències.
El Pla Comarcal d'Ordenació Urbana de Barcelona de 1953 establia que els terrenys eren forestals i, per tant, no es podien urbanitzar. El Pla General Metropolità, a més, va determinar que era d'especial protecció, i el 2002 la serralada de Marina es va declarar Parc Natural, un fet que va reforçar el blindatge de l'espai i que no permetia fer-hi res.
"El 2004, però, es va fer una revisió del cadastre i, pel motiu que sigui, es va col·locar aquell àmbit dintre de l'Impost de Béns Immobles (IBI), i els veïns l'han estat pagant", detalla el coordinador general de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, Carlos Badel. Això, admet, és una anomalia, i obre la porta a què els veïns reclamin els imports abonats: "No és sòl urbà, i, per tant, no se'ls pot cobrar un IBI urbà, s'ha de cobrar un IBI rústic", detalla.
Procés judicial
L'administració ha denunciat la irregularitat de la urbanització, on sí que hi arriba un bus que el connecta amb Montcada i amb Badalona i hi ha un servei de recollides amb un únic punt de contenidors. La resta de serveis els han fet arribar els veïns, relaten, així com l'asfaltatge de carrers.
Des de Montcada, però, es destaca la perillositat de l'entorn on es troba, amb carrers que tenen un pendent superior al 20%, i que suposa un risc per als veïns i per les mateixes edificacions. No obstant això, hi ha altres administracions que intervenen en el procés de defensa de la restauració de l'espai, que hauria de comportar l'enderroc de les cases i l'eliminació de tota petjada humana. Entre elles, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci de Serralada de Marina, la Diputació de Barcelona o la Generalitat, destaquen des del consistori vallesà.
L'Ajuntament va començar a obrir expedients l'any 2006, alguns dels quals van arribar als jutjats i que han acabat amb una condemna penal per una persona. Tot i això, el consistori té constància d'obres i altres moviments en els darrers deu anys que s'han fet sense permís.
Amb el pas del temps molts dels expedients oberts van caducar, alguns dels quals es van reobrir el 2020 i que ara s'han d'executar, un cop s'ha passat fase d'impugnacions i els jutjats han emès una resolució. Implica restaurar la legalitat, que l'entorn sigui forestal, i, per tant, enderrocar les edificacions, un cost que ha d'assumir la propietat de cada casa.
Del centenar d'expedients administratius de disciplina oberts, uns divuit han estat validats per la justícia. "L'Ajuntament no té un altre posicionament que complir la legalitat, perquè si no ho fem, estaríem prevaricant, cometent un delicte, no ens queda més remei que tirar endavant tots aquests expedients per restablir la legalitat", assenyala Badel.
No obstant això, admet que s'estan buscant solucions legislatives, més a "nivell d'alta política" i que van més enllà del consistori. "O canviem la llei i donem alternatives legals, o serà molt difícil buscar una altra solució jurídica que satisfaci tothom", diu.
El responsable del consistori admet que l'execució judicial pot deixar en mala posició els veïns, que han invertit els seus diners en una llar, per la qual van pagar pel terreny i que fins i tot poden tenir una hipoteca. "Hi ha un drama social al darrere que no impedeix que s'hagi d'aplicar la llei, però que haurem de veure com el resolem", explica Badel.
Per aquest motiu, l'Ajuntament està treballant amb altres administracions per buscar una alternativa, al marge de l'execució judicial: "Totes s'haurien d'implicar per buscar la solució des del punt de vista jurídic, veure si podem fer propostes, que és el que està fent l'Ajuntament, per obtenir alguna reforma legal que permeti una sortida més correcta des del punt de vista social", assenyala.
Assegura que és conscient que possiblement no es podrà legalitzar la urbanització per la seva orografia i situació, que al marge del 20% de desnivell del terreny que afecta el 95% de les cases, es caracteritza per tenir parcel·les molt llargues i estretes: "No compleix cap requisit legal possible per fer-ho, i l'organització dels carrers requeriria una inversió milionària".
No obstant això, els processos administratius es troben en un moment de pausa, que donen aire a totes les parts.
Primers embargaments
La Pilar Pla és una senyora gran que viu des de fa 15 anys a la casa que els seus pares van aixecar en un terreny comprat als anys 70. L'espai primer era un lloc on anar els caps de setmana, però a poc a poc es va consolidar, hi van fer arribar la llum i l'aigua, i ara acull una casa on viu sola.
Ja fa uns anys els van denunciar i jutjar, encara amb la seva mare, amb 92 anys, en vida. "Vam haver de pagar una multa de 6.000 euros per edificar sense permisos", explica. Recentment, però, va rebre una notificació que l'obligava a enderrocar la casa i li comunicava l'embargament de 37.000 euros. No obstant això, els processos d'embargament s'han aturat, amb la finalitat de trobar una solució menys traumàtica per a totes les parts, i en el seu cas això li ha suposat el retorn dels diners.
"Si em fan fora de casa, no tinc on anar, hauré d'anar sota un pont o muntar una tenda de campanya al terreny", diu. El cas del José Antonio Palero és similar. Des de fa 14 anys viu en una casa on hi han arribat a ser tres famílies sota el mateix sostre, però, a diferència de la Pilar, no té aigua corrent.
Aquest servei es va estendre a la urbanització el 2003 amb la instal·lació d'hidrants per combatre incendis, però ell no va participar en el procés i des de llavors, diu, se les empesca per tenir aigua emmagatzemada per a l'ús diari. Fa uns anys, però, va canviar un sostre de fibrociment, assumint el cost de les tasques de retirada segura i el seu reciclatge, i per aquest motiu li van obrir un expedient, donat que no es podia fer cap obra a l'entorn.
Aquesta situació posa en risc la urbanització, denuncien els veïns, perquè comporta que no poden fer cap obra per resoldre situacions. Un exemple són unes esllavissades registrades després de les pluges de les darreres setmanes, i que requeririen aixecar murs de contenció per protegir camins i cases, però que no poden dur a terme de manera legal.
També denuncia la seva situació en Llorenç Arrojo, que viu des de l'any 2009 en una casa aixecada en uns terrenys propietat de la família des dels anys 70. Unes obres d'ampliació posteriors li han comportat l'obertura d'un expedient i l'embargament de 4.000 euros d'un total de 20.000 per assumir l'enderroc.
"Demanem que tots els organismes ens ajudin a buscar una solució a aquest problema, si l'Aeroport del Prat aconsegueix que es requalifiquin espais per poder-lo ampliar, que em sembla molt bé, per què no es fa el mateix amb nosaltres?", es pregunta.
Ara, però, espera recuperar els diners embargats, aprofitant que l'administració està valorant el futur de l'espai i la situació social de les famílies. Amb tot, admet que si es vol aplicar la llei, es podria mantenir l'espai com està, amb la prohibició de fer noves edificacions, però garantint la permanència dels veïns actuals: "Volem que ens deixin viure, reparar, arreglar els nostres habitatges, perquè puguem viure còmodament, i ja està", conclou.
