El taller Avall Patrimoni Viu de Reus ha restaurat les "gigantillas" de Segòvia (Castella i Lleó), uns gegants que podrien ser els més antics de l'estat espanyol.
Les peces estaven documentades de 1920, però quan els restauradors van començar la intervenció van observar que els materials i les estructures internes no corresponien a aquest període històric. Llavors, es va acordar amb la comparsa de gegants iniciar un estudi per situar els orígens d'aquestes figures. La investigació ha constatat que els caps de les "gigantillas" són els originals de 1697, ja que hi ha un contracte "completament detallat" de la seva construcció. Aquestes característiques són les mateixes que es descriuen en tots els articles de premsa i fotografies posteriors.
Aquest divendres al vespre, Segòvia ha viscut la reestrena de les "gigantillas" de la ciutat després d'un procés de restauració. L'Ajuntament i la comparsa de gegants i capgrossos de Segòvia van encarregar al taller Avall de Reus la rehabilitació de les set figures que custodien: l'Alcalde i l'Alcaldessa, la parella d'africans, la de romans i l'inca. Aquestes darreres, a Segòvia se les anomena com les "gigantillas". La coordinadora de la comparsa, Amada Peñalosa, explica a l'ACN que l'última intervenció s'havia fet va ser el 1995 i calia una restauració perquè les figures estaven "bastant deteriorades".
Quan els gegants van arribar a la capital del Baix Camp, el CEO d'Avall Patrimoni Viu i restaurador Aleix Álvarez va observar que els materials i les estructures internes "no encaixaven" en el període històric que estaven datats, als anys 20 del segle passat. "Vam descobrir que els caps són d'un cartó molt més antic, està timbrat amb un segell antic i hi ha altres factors com l'envelliment del paper", comenta Álvarez a l'ACN.
Amb aquesta premissa, van proposar entregar l'Alcalde i l'Alcaldessa per les festes de Sant Joan i Sant Pere, com estava previst inicialment, ja que aquestes figures sí que són contemporànies. Mentre que amb les "gigantillas" van començar un estudi entre els descobriments fets al taller i la investigació de Peñalosa a l'Arxiu de Segòvia.
Els gegants més antics
Els gegants de Segòvia estan documentats des de 1606, però no són les peces que han arribat avui dia. Les figures actuals són de 1697. Peñalosa ha trobat el contracte de la construcció dels gegants. "Està completament detallat", assegura. A més, també hi ha tota la documentació posterior dels vestits i diversos articles de premsa de l'últim quart del segle XIX. "Si s'haguessin fet gegants nous, s'hauria documentat", exclama.
Álvarez assenyala que els gegants de Segòvia podrien ser les peces més antigues de l'estat espanyol. El restaurador defensa que les peces de Castella i Lleó són "tangibles". "Els podem tocar, existeixen, són reals, originals", manifesta en contraposició d'altres elements que es presenten com uns dels més antics, però que en veritat són "manipulacions" que "s'han anat canviant al llarg de la història".
Fa uns mesos, el taller Avall va restaurar els gegants de l'Arboç (Baix Penedès) després d'un estudi que també va concloure que eren els més antics. Tot i això, Álvarez matisa que els de Segòvia van ser concebuts com a gegants des d'un inici. En canvi, els de l'Arboç daten de 1827, tot i que els busts són d'entre 1650 i 1670. Els gegants es van construir aprofitant les figures de dos copatrons de la vila situades al retaule de l'església de Sant Julià.
De reis a africans
Una de les curiositats que han descobert durant l'estudi de les "gigantillas" de Segòvia és que, anteriorment, la parella d'africans era una parella de reis. Durant la restauració, Álvarez va observar que sota la capa de pintura negra, hi havia una capa blanca. A través de la documentació i les fotografies, Peñalosa ha confirmat que aquests dos gegants van ser reis i que durant la Segona República Espanyola, el 1933, van passar a ser negres. De fet, un any abans un article de premsa explica que van col·locar uns barrets frigis als reis per tapar les corones.
La comparsa de gegants estava formada per parelles representant els continents. Peñalosa creu que Europa estava encarnada pels reis, dues figures "caucàsiques". Durant la Segona República, a Segòvia hi havia l'escriptor Antonio Machado i la ciutat es decantava pel republicanisme, recorda Peñalosa. "En aquella època van pensar que no té sentit treure uns reis desfilant en plena república", comenta.
Cossos de vímet
Un dels trets diferencials dels gegants de Segòvia és que els cossos són de vímet. Han estat restaurats per la cistellera Anna Sínia. Álvarez explica que aquest tipus de construcció és més pròpia de França i d'Itàlia que d'Espanya. Servia per treure pes a les figures en professons llargues i eren "d'usar i tirar", subratlla el restaurador del taller Avall. "S'havia de buscar un mecanisme de peces que no pesin, que es puguin utilitzar i canviar conservant els caps", afegeix.
De fet, pel timbre del material emprat en els caps i els cossos de vímet, una de les hipòtesis és que els materials vinguessin des d'Itàlia.
Nova etapa
Després de l'estrena, les "gigantillas" de Segòvia obren una nova etapa. Els gegants més estimats de la ciutat són l'Alcalde i l'Alcaldessa, i Peñalosa comenta que les "gigantillas" han estat "abandonades". Ara creu que l'estudi situa aquestes figures en un "marc nou". "Tenen un valor incalculable, passen a ser bé cultural i patrimonial nacional", rebla. "Són una obra d'art i la ciutat ho haurà d'encaixar. La població, l'Ajuntament i les nostres institucions ho han de fer valdre i donar-ho a conèixer", acaba.
