Una vintena de voluntaris han espigolat aquest dimecres les avellanes d’un camp de Reus per contribuir a la lluita contra el malbaratament alimentari i poder oferir els fruits recollits a entitats socials.
Ho han fet en el marc de la tercera edició del #joespigolo, organitzada pel departament d’Acció Climàtica i la Fundació Espigoladors. En aquesta ocasió, s’han recollit una cinquantena de quilos que es donaran al Banc d’Aliments de Tarragona i al Programa Garantia Alimentària de Reus. A més, una part servirà per preparar algun dels plats que s’oferiran al Gran dinar d’aprofitament que tindrà lloc aquest dissabte 7 d’octubre a Tarragona. Segons dades de la FAO, cada ciutadà europeu malbarata més de 130 quilos de menjar a l’any.
Des del passat 26 de setembre, han estat diversos els municipis catalans que s’han sumat a la campanya ‘Aprofitem els aliments’, impulsada pel departament d’Acció Climàtica, per tal de conscienciar a la ciutadania de la problemàtica que provoca el malbaratament alimentari. De fet, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), un terç dels aliments que es produeixen al món s’acaben llençant, el que equival a 1.300 milions de tones anuals. I d’aquests, prop del 60% es malbarata a les llars.
Tot i això, el responsable d’espigolament i aprofitament alimentari de la Fundació Espigoladors, Marc Farrés, afirma que no s’ha de culpabilitzar 100% als consumidors, sinó que és un problema del sistema que “produeix en excés”. “Els models de compra i l’estil de vida actuals fan que haguem perdut la tradició culinària d’aprofitar els productes, com per exemple fer melmelada amb la fruita més dolenta”, ha afirmat Farrés, qui lamenta que la societat hagi perdut “el valor dels aliments”.
Malbaratament i pobresa
Farrés també ha criticat que cada europeu malbarati 131 quilos d’aliments a l’any, mentre hi ha persones en risc de pobresa. “No ens ho podem permetre”, ha afegit. Justament, per aprofitar tots aquests productes perduts, l’any 2015 va néixer la Fundació Espigoladors. Des de llavors, els seus voluntaris es reuneixen una o dues vegades per setmana en diferents zones de Catalunya i recullen els fruits que han quedat al camp, després de la collita.
Malgrat tot, Farrés ha subratllat que moltes vegades són ells els que fan les primeres collites, ja que “hi ha camps plantats, on no es recullen els fruits”, ja sigui perquè no li surt a compte al pagès o perquè aquest ja no compta amb les condicions físiques adequades.
Dos milions d’aliments recuperats en vuit anys
Des de fa uns anys, aquest programa d’espigolament compta amb el suport del departament d’Acció Climàtica. Des del 2015 fins al 2022, s’han realitzat més de 1.000 espigolades, que han permès recuperar més de dos milions de fruita i verdura, gràcies al compromís dels més de 2.500 voluntaris i la col·laboració de més de 190 productors de Catalunya.
De fet, aquest estiu, la Fundació ha recuperat més de 60.000 quilos de fruita i verdura, que han servit per oferir 198.506 racions d’aliments a persones en situació de vulnerabilitat, tal com ha explicat el director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Acció Climàtica, Joan Gòdia.
D'altra banda, Gòdia ha subratllat que aquesta pèrdua de productes també comporta un seguit de “conseqüències mediambientals, socials i econòmiques”. “El malbaratament és responsable del 8% dels gasos d’efecte hivernacle”, ha afirmat Gòdia, qui també ha subratllat que “si només deixéssim de llençar el 25% dels quilos actuals, aconseguiríem que no hi hagués malnutrició al món”. Unes dades, amb què el director ha defensat la feina feta pel departament des de fa vuit anys.
Gran dinar d’aprofitament
Part de les avellanes recollides aquest dimecres per una vintena de voluntaris s’aprofitaran per elaborar algun dels plats que s’oferiran al Gran dinar d’aprofitament d’aquest pròxim 7 d’octubre. Un esdeveniment que tindrà lloc a la plaça Corsini de Tarragona i on el departament d’Acció Climàtica preveu recuperar al voltant de 400 quilos d’aliments i acollir prop de 400 persones.
