Catalunya va registrar el 2025 3.039 agressions a professionals sanitaris. És una dada del registre de l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari (OSVASC) -que encara no inclou tot el sistema- i que el Departament de Salut ha presentat aquest dijous en un acte al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) amb motiu del Dia europeu contra aquestes agressions.
Afecten majoritàriament dones (78%) i es distribueixen de forma similar entre personal d’infermeria (27%), facultatiu (27%) i administratiu (23%). L’atenció primària concentra la major part de les agressions (61%) i el lloc on més es cometen són les consultes (39%), seguit dels punts d’admissió o informació (28%). L’11% de les agressions són físiques (més de 300).
Aquestes són les primeres dades oficials i sistematitzades d’agressions a professionals sanitaris a Catalunya, si bé cal tenir present que encara no representen tot el sistema sanitari públic. El registre s’acabarà de desplegar en els propers mesos i preveu integrar també, més endavant, les dades dels centres privats. L’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya es va impulsar el 2022.
Les dades del 2025 mostren que la majoria de les agressions són no físiques (89%), com poden ser insults, injúries o amenaces, i quasi totes es produeixen en l’atenció presencial. Per àmbit assistencial, a l’atenció primària s’han registrat el 61% de les agressions; als hospitals, el 29% i a les emergències extrahospitalàries, el 10%.
Després de les consultes (39%) i els punts d’admissió o informació (28%), els altres llocs on més freqüentment es produeixen agressions són l’hospitalització (14%) i els serveis d’urgències (13%). En la majoria dels casos, l’agressió es comet en presència d’altres persones, fet que, per al Departament de Salut, posa de manifest l’impacte en l’entorn assistencial.
L’agressor és majoritàriament el mateix usuari o pacient (75%), seguit de familiars o acompanyants (22%). El 63% són homes. També s’ha identificat un percentatge rellevant de reincidència (26%).
La causa més freqüentment al·legada de les agressions està relacionada amb l’atenció percebuda per l’usuari (30%), seguida de causes alienes a l’organització o a l’assistència (26%), de les demandes de l’usuari (18%) i de causes vinculades al mateix acte sanitari o administratiu (18%).
Avançar en la cultura de la notificació i en la prevenció
El director general de Professionals de la Salut, Jordi Vilana, adverteix a l'ACN que les xifres registrades són molt altes, però que encara cal avançar en la cultura de la notificació. “Sigui un cop, una empenta, un crit, donar un cop sobre el mostrador. Tot és violència”, ha dit.
El registre també ha de permetre dissenyar mesures per prevenir les agressions i acompanyar qui les han patides. Vilana ha avançat que estan preparant un instrument legislatiu per dissenyar un sistema integral de protecció, prevenció i resposta davant de situacions de violència als centres sanitaris, que també preveu un règim sancionador.
El director general ha destacat que en l’òrgan de direcció de l’observatori participen col·legis professionals, sindicats, patronals, usuaris i altres agents, i ha posat en valor el treball “mancomunat”.
El sindicat SATSE demana més conscienciació ciutadana
Precisament, el sindicat d'infermeria SATSE Catalunya, que participa en l’observatori, fa una crida a reforçar la conscienciació de la ciutadania davant aquestes dades i recalca que els professionals mereixen “respecte” i “protecció”. En un comunicat, el delegat de prevenció, Xavier Massabé, afirma que les dades “evidencien que la violència continua molt present en el dia a dia dels centres i això té un impacte emocional i professional enorme”.
La unitat del CoMB atén en un any 75 metges que busquen suport després d’una agressió
La Unitat Integral de Violència contra el Metge (UIVCM) del Col·legi de Barcelona ha rebut la comunicació de 75 agressions el 2025. Del 2015 al 2025, la unitat va tenir coneixement d’un total de 662 agressions i l’any amb una xifra més alta va ser el 2024, amb 91.
Cal tenir en compte que aquestes dades fan referència a metges de les comarques de Barcelona que s’adrecen voluntàriament a la unitat buscant suport, assessorament i acompanyament després d’una agressió. Per això, des del CoMB remarquen que les dades de la UIVCM no funcionen com un registre de les agressions a metges que hi ha hagut al sistema sanitari.
Així, la unitat, que es va crear el 2010, ofereix als professionals que han estat víctimes d’agressions en l’àmbit laboral acompanyament i assessorament jurídic, psicològic -a través de professionals de la Fundació Galatea- i en matèria de seguretat.
El CoMB avisa que les agressions físiques o verbals contra professionals sanitaris són una “realitat altament preocupant” i assenyala que, més enllà de l’impacte emocional immediat, cal disposar d’eines i estratègies per actuar davant d’aquestes agressions i comptar amb la protecció i el suport institucional.
Quan la UIVCM rep l’avís d’un incident, un advocat contacta amb el metge per recollir la informació bàsica i explicar-li les opcions de què disposa, així com per programar una entrevista per valorar presentar una denúncia. Si el metge ho decideix i la denúncia és admesa a tràmit, els advocats de la UIVCM es personen com a acusació particular.
