Catalunya ha assolit durant el primer semestre de l'any la fita dels 231 espais de memòria integrats a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya. La xarxa impulsada pel Memorial Democràtic agrupa indrets vinculats a la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, la deportació, la lluita antifranquista i la recuperació de les llibertats democràtiques.
Per al Departament de Justícia i Memòria Democràtica, la xifra consolida el creixement sostingut d'una iniciativa "clau" per "preservar, dignificar i difondre" els espais vinculats a la memòria democràtica del país. Amb 70 espais a Barcelona, 68 a Lleida, 48 a Tarragona i 45 a Girona, la xarxa té presència a tot el territori i compta amb el compromís cada vegada més gran dels municipis.
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, destaca que arribar als 231 espais és la constatació que "la memòria democràtica forma part, cada vegada més, de les polítiques públiques del país i de la voluntat de molts municipis de preservar i explicar la seva història". Font també remarca que els espais de memòria són "eines de coneixement, reflexió i transmissió de valors democràtics, especialment per a les noves generacions".
Creix l'interès institucional per la preservació del patrimoni memorial
L'augment dels espais de memòria coincideix amb una sensibilització cada vegada més gran de les administracions. Segons les dades, enguany s'han presentat 71 sol·licituds a la convocatòria de subvencions del Memorial Democràtic per a actuacions de recuperació, conservació i posada en valor del patrimoni memorial.
A aquest impuls institucional s'hi afegeix la protecció patrimonial de diversos indrets de gran valor històric. Aquest juny, la Cova de Santa Llúcia, situada a la Bisbal de Montsant (Priorat), ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Durant la Batalla de l’Ebre, la cova va acollir un hospital militar de les Brigades Internacionals i conserva un llegat documental i gràfic destacat elaborat per personal sanitari internacional.
Paral·lelament, s'han iniciat els tràmits per declarar BCIN altres espais emblemàtics de la memòria democràtica catalana, com el Fossar de la Pedrera de Barcelona, la Presó-Museu “Camí de la Llibertat” de Sort, el refugi antiaeri de l'església de Santa Maria d'Agramunt i la Mina Canta de la Vajol, un dels espais més significatius de l'exili republicà.
Nous espais i actuacions arreu del territori
La xarxa s’ha continuat ampliant i renovant amb noves actuacions de recuperació i interpretació del patrimoni memorial. A la demarcació de Barcelona, s'ha dignificat la fossa comuna del cementiri de Sant Boi de Llobregat, on reposen milers de pacients del conjunt psiquiàtric de la ciutat morts durant la Guerra Civil. També s’hi han incorporat nous espais vinculats als refugis antiaeris de Berga i als treballadors forçats que van participar en la reconstrucció del pont nou de Roda de Ter.
A les comarques gironines destaca la incorporació del Mirador 380 Búnquers a Garriguella, un equipament que permet contextualitzar el sistema defensiu construït en la postguerra a la frontera pirinenca. També sobresurt la nova ruta senyalitzada entre la Vajol i les Illes, que recupera els camins de l’exili republicà i les rutes emprades posteriorment per persones que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial.
A la demarcació de Lleida s'ha completat la dignificació del cementiri de Castellserà, una actuació que reforça el conjunt memorial vinculat a l'espai del Castell del Remei, a Penelles.
A les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona s'han museïtzat les fortificacions de l’Assut de Tivenys, vinculades als combats de la batalla de l’Ebre, i s’ha creat un nou espai dedicat a l’arquitecte republicà Josep Torres Clavé a Rocafort de Queralt. També s’ha renovat la senyalització del memorial de la torre de la Carrova, a Amposta.
