El Panamà, Kenya, Hongria, Tunísia, Rússia, Austràlia, o fins i tot, l'Antàrtida. Són només algunes de les destinacions dels viatges de la Carme Lluís i en Jaume Sacasas durant les últimes tres dècades. Les visites i el turisme, però, són secundaris per a ells, que tenen una altra prioritat quan es desplacen a l'estranger: caçar eclipsis.
La Carme n'ha presenciat 16 de solars totals i dos d'anulars a tots els continents, i en Jaume, el seu marit, l'ha acompanyat en la majoria de les aventures. Amb la seva experiència, no poden evitar reconèixer que "la gràcia" és que un eclipsi sigui al migdia, i no al límit de la posta de sol com el del 12 d'agost, però en qualsevol cas recomanen "gaudir-lo" en lloc de fer fotografies durant la totalitat.
"Fins que em mori, m'hi apuntaré quan n'hi hagi un", diu en una entrevista a l'ACN la Carme, que ronda la vuitantena i això no li evita planejar amb en Jaume no només el fenomen del 12 d'agost, sinó també l'eclipsi solar total de l'agost del 2027 i el solar anular del 2028. Per ella, viure'n un és el millor "espectacle de la natura" que es pugui presenciar i una "il·lusió brutal". A més, expressa que cadascun és diferent, per l'entorn, la duració, l'hora, la muntanya o el mar. "M'empipa molt que em diguin que vist un, vistos tots", exclama.
Amb el president del Panamà o a la Líbia de Gaddafi
Tot va començar el 1994, quan van començar a viatjar a l'estranger amb l'objectiu de gaudir d'un eclipsi solar, i des de llavors ha esdevingut "una droga" per ells. Un dels que més rememoren és el que van presenciar a la selva de Darién, al Panamà, "un lloc de trànsit de narcotraficants", el 1998. En Jaume recorda que l'exèrcit del país de l'Amèrica Central els va protegir, i fins i tot va aparèixer "el president del Panamà, que va portar un vaixell de guerra allà". Tot i el desplegament d'autoritats, van passar vicissituds –com en d'altres viatges astroturístics especialment a llocs recòndits–, perquè no hi havia lavabos.
Des de llavors, han trepitjat indrets com ara la Xina, Indonèsia, o bé la Líbia de Moammar al-Gaddafi on, tal i com explica la Carme, van anar els millors científics del món i els van preparar "les mil i una nits en tendes de campanya amb llums" per als àpats i per a dormir en sacs. "L'eclipsi va ser brutal, al mig del desert, al mig del no-res", recorda, d'un espectacle "inoblidable" que va transcórrer durant el migdia. "El millor de la natura que he vist mai pel món", rebla.
El turisme astronòmic per a caçar eclipsis té un risc: la meteorologia, tal com els dos entusiastes del fenomen, residents a Badalona, saben. Unes de les experiències "frustrants" que han tingut van ser les de les Illes Fèroe i a l'Antàrtida, on els núvols van esguerrar-los parcialment els plans. També va ser el cas d'una expedició que van fer a Kenya. En alguns casos, per sortejar la nuvolositat, la Carme diu que "els grans científics i la gent poderosa que ho pot pagar lloguen avionetes" i veuen l'esdeveniment per sobre dels obstacles.
El "silenci sepulcral" d'un eclipsi
Amb tot, recorden que en un eclipsi solar total, es vegi o no l'astre, sí que es fa fosc en qualsevol cas. A més, expliquen que quan s'està produint, "hi ha un silenci sepulcral", amb els ocells que deixen de piular. A banda, les temperatures, diu en Jaume, baixen fins a cinc graus, i quan s'acosta el fenomen, "fa un airet que es coneix com a vent de l'eclipsi".
Per a aquests astroturistes, desplaçar-se per veure els alineaments celestes també és una oportunitat per a fer turisme. És el cas de l'eclipsi que van viure a Novosibirsk, Rússia, en plena Sibèria. En aquella ocasió, es van banyar al riu que creua la ciutat, l'Obi, van visitar el llac Baikal i van pujar al tren Transsiberià.
A banda de les experiències viscudes, la Carme i en Lluís sempre s'emporten de les seves expedicions records i souvenirs en forma de samarretes commemoratives de l'eclipsi, els diaris del dia següent si estan a un lloc on se'n puguin comprar o bé imants. En alguns llocs, com a les Fèroe, van veure que feien packs de cerveses per recordar el dia, i a Geòrgia van fer vi amb l'etiqueta de l'eclipsi.
També tenen algunes fotografies que han pres en els seus diversos viatges astroturístics. Per a la gent que no n'ha vist mai cap de solar total, però, recomanen molt emfàticament concentrar-se en gaudir de l'espectacle i no estar pendent del mòbil o la càmera de fotos. La Carme explica que la fase de totalitat dura uns segons o uns minuts, així que el risc que es "passi" el gran moment és alt.
Plorar, la reacció més habitual després de l'eclipsi
Es tracta d'un dels consells que la parella dona als no iniciats en la matèria, i un altre de bàsic és anar amb temps per evitar col·lapses a les carreteres. "Creieu-me, sortiu a les sis del matí!", diu la Carme, ja preveient que la gent no s'agafarà l'advertència al peu de la lletra. També recomana portar aigua i entrepans, i preveure que no es podrà comprar res en les hores prèvies al fenomen. "Compteu també que potser us heu de quedar a dormir allà, al cotxe o a terra", afegeix sobre les cues a les carreteres, parlant per experiència. A més, deixa clar que serà "molt diferent" viure l'experiència de la totalitat amb la parcialitat, encara que sigui "del 99,8%".
Per als qui tenen l'oportunitat d'estrenar-se el 12 d'agost, però no els ha suscitat interès a fer-ho, recorden que "és una cosa molt curiosa" i que "el més probable és que la gent no en torni a veure mai cap més". A més, destaquen l'emoció que genera viure el fenomen; la Carme, de fet, diu que cada vegada que n'han viscut un, s'han abraçat amb els seus acompanyants i s'han emocionat. Els qui han anat amb ells per primera vegada, diuen, sempre pregunten quan és el següent. En tot cas, sigui de frustració per la nuvolositat o d'alegria, la Carme i en Lluís asseguren que després de cada eclipsi han acabat plorant.
