La gran majoria de vehicles matriculats a Catalunya el 2026 ja són parcialment o totalment elèctrics. El 72,2% de les vendes de turismes entre el gener i l'abril d'aquest any ja ho són, deu punts més que el primer quadrimestre del 2025, segons dades de la patronal Faconauto obtingudes per l'ACN.
Els híbrids no endollables dominen el mercat, però tant els purament elèctrics com els endollables també creixen, i entre els dos models sumen gairebé una quarta part del total. Un dels factors clau per als compradors són els punts de recàrrega. Catalunya és líder a l'Estat amb 11.000 unitats, i des de l'Energètica avisen que el 90% del temps no tenen cap cotxe endollat. El sector, però, diu que la majoria són lents i "no sempre funcionen bé".
Segons Faconauto, en els primers quatre mesos de l'any, les matriculacions de vehicles elèctrics o híbrids van arribar a les 33.364, un 30% més que el mateix període de l'any anterior. Per contra, les de combustió van caure fins a les 12.805, un 15% menys que el primer quadrimestre del 2025.
En concret, els elèctrics purs ja són el 13% del mercat, i han pujat tres punts en un any, mentre que els híbrids endollables han crescut una proporció similar fins a arribar a l'11,6% del pastís. Els no endollables han anat a l'alça també tres punts, fins assolir pràcticament la meitat de la quota de mercat (47,7%). Els dièsel estan en vies de desaparèixer, ja que només han suposat el 2,2% de les vendes, pràcticament la meitat que l'any passat. Els de gas es mantenen inamovibles en el 4%, mentre que els de gasolina també reculen, uns set punts, fins al 21,4% del total.
Si el conjunt d'electrificats –elèctrics purs i híbrids endollables– és d'un 24,5% a Catalunya, per demarcacions hi ha lleugeres diferències. Així, a Lleida s'ha fet un salt més rellevant que als altres territoris en l'arrencada del 2026, i la xifra s'ha situat en el 29%, encapçalant així el país. Per darrera, la segueixen Tarragona, amb pràcticament el 27% de noves matriculacions, i Barcelona (24%) i Girona (22%), que estan per sota de la mitjana.
La penetració del vehicle electrificat a Catalunya és tímidament superior a la mitjana espanyola, ja que segons un indicador publicat al baròmetre d'electromobilitat d'Anfac del primer trimestre del 2026, l'índex se situa en els 37,8 punts en el cas català, 35,9 a Espanya, però la mitjana de la UE està sensiblement per sobre (46,3). L'indicador global d'electromobilitat de la mateixa font atorga 28,3 punts a Catalunya, i 38 al conjunt comunitari.
El president de Fecavem, Jaume Roura, valora positivament l'increment del vehicle elèctric i, en una entrevista amb l'ACN, no mostra dubtes que "anirà a més". Segons ell, els models endollables tenen futur perquè al mercat ja hi ha ofertes "que donen 200 quilòmetres d'autonomia elèctrica més 850 o 900 de motor de combustió". Amb tot, reconeix que el no endollable "té una experiència de fabricació més rodada" i està oferint "uns preus més baixos" i amb etiqueta Eco.
Roura també diu que "Europa ha actuat d'una manera precipitada en aquesta transformació", ja que hauria calgut més "pedagogia", "prudència" i "prevenció de les conseqüències" dels canvis, a banda d'un major desplegament preventiu dels punts de recàrrega. "Això no s'ha fet i ara en paguem les conseqüències", diu. Segons ell, les previsions europees inicials d'abandonar el motor de combustió el 2035 s'han allargat perquè "encara no està tot resolt" en la nova indústria.
Marxa enrere de la Comissió Europea
De fet, la Comissió Europea va fer marxa enrere el desembre i va plantejar autoritzar la venda de vehicles de combustió més enllà del 2035. La nova proposta corregia la inicial presentada a mitjan 2021 on es buscava assolir la neutralitat climàtica.
Els fabricants d'automòbils tindran fins al 2035 per reduir les emissions en almenys un 90% respecte als nivells de 2021, i no un 100% com s'havia plantejat en un inici. Pel que fa al 10% restant, les emissions s'hauran de compensar a través de l'ús de biocombustibles, electrocombustibles i l'ús d'acer de baixes emissions fabricat a la UE.
Stéphane Séjourné, vicepresident executiu de la Comissió Europea per a l'Estratègia Industrial, va definir el canvi de polítiques com "un salvavides" per a la indústria automobilística europea. L'executiu considerava que amb el nou paquet s'oferia "més flexibilitat" al sector a l'hora d'assolir els seus objectius d'emissions de diòxid de carboni.
El parc mòbil català, encara lluny de ser verd
I és que malgrat que la implementació dels vehicles amb motors alternatius a la combustió convencional va a l'alça, el parc mòbil encara està lluny d'estar renovat. Amb dades de la DGT de finals del 2025, un 44% del total de vehicles que circulen per les carreteres del país tenen el distintiu C –els de combustió interna, és a dir, dièsel o gasolina, més nous–. El 23,3% tenen l'etiqueta B –gasolina datats entre el 2001 i el 2006 i dièsel entre el 2006 i el 2015–, mentre que els que no tenen cap distintiu –és a dir, els més antics– són el 24% del total. Així, els més verds són minoria, i els que tenen el distintiu Eco –gas, híbrids no endollables i alguns d'endollables– són un 6,3%, mentre que els de l'adhesiu Zero –elèctrics purs i bona part dels endollables– només són el 2,4% del parc mòbil català.
L'any passat, les matriculacions de turismes amb distintius Eco o Zero ja eren sis de cada deu al país, malgrat que en motocicletes, el percentatge no supera el 4%, ja que pràcticament totes tenen l'etiqueta C. Així, sumant tots dos tipus de vehicles, pràcticament la meitat de vendes eren amb les qualificacions Eco o Zero l'any passat a Catalunya.
En una entrevista amb l'ACN, el CEO de l'empresa pública de la Generalitat l'Energètica, Daniel Pérez, creu que en els propers cinc o deu anys es produirà un nou canvi del parc automobilístic i espera que la taxa de penetració del vehicle elèctric "ja sigui superior al 50%", una xifra encara molt lluny de la realitat.
Un dels elements que pesa en la decisió dels conductors de transicionar cap al nou model és el preu. Pérez creu ara ja hi ha vehicles elèctrics "de qualsevol gamma" que poden competir amb els que contaminen més quant a cost, en especial, remarca, els automòbils que venen de la Xina.
Moment de transició en les subvencions, que fins ara es triguen anys a cobrar
Encara pel que fa al preu, el programa de subvencions MOVES està en marxa, però ara els ajuts a la compra de vehicles elèctrics a Espanya viuen una etapa de transició després del tancament del pla MOVES III a finals del 2025. El govern espanyol ha anunciat que el substituirà pel programa Auto+, dins del pla Auto 2030, amb l’objectiu de simplificar les subvencions i reduir els terminis de cobrament. En aquest sentit, el president de Fecavem ha lamentat que es trigui "dos o tres anys" a cobrar, i que la bonificació hauria d'arribar "en el moment que s'exerceix la compra".
El nou sistema preveu un model de descompte directe a la factura a través del concessionari. Les noves ajudes poden arribar fins als 4.500 euros per a turismes elèctrics i híbrids endollables, tan nous com d’ocasió, amb condicions vinculades al preu del vehicle i, en alguns casos, a la fabricació europea.
A més, l'Executiu concedirà fins al 25% addicional de l'ajuda als vehicles que hagin estat fabricats a Europa o a Espanya, incentivant així el consum de models produïts a la Unió Europea davant la creixent oferta de marques xineses. També obligarà els punts de venda a oferir un descompte d'almenys 1.000 euros sobre el preu de venda.
Paral·lelament, el govern manté els incentius fiscals vinculats al vehicle elèctric, amb una deducció estatal a l’IRPF del 15% per la compra d’un cotxe elèctric o per instal·lar un punt de recàrrega continuarà vigent almenys fins al 31 de desembre del 2026, amb un màxim de 3.000 euros deduïbles per vehicle.
Catalunya, líder en punts de recàrrega, però amb "anomalies"
La implantació dels vehicles elèctrics també va estretament relacionat amb els punts de recàrrega, que també estan anant a l'alça. Tant és així que, segons l'associació de fabricants d'automòbils Anfac, el nombre de punts s'ha triplicat en quatre anys, des dels 3.896 a principis del 2022 fins als 11.888 el març del 2026. La tendència no té aturador els últims anys, i continua, amb un augment dels punts de recàrrega del 2,7% durant el primer trimestre d'aquest any.
La gran majoria dels punts són de càrrega lenta, que necessiten entre tres i dinou hores per omplir la bateria. Amb tot, un de cada cinc punts són més ràpids, entre 30 minuts i tres hores, i un 6% triguen encara menys temps per a la càrrega completa, entre 10 i 30 minuts. Dos de cada tres punts estan a zones urbanes i, la resta, en interurbanes.
Catalunya té poc més d'una cinquena part del total d'endolls d'accés públic a l'Estat, que ha arribat als 55.077 i pràcticament els ha multiplicat per quatre des del 2022. De lluny, és la comunitat autònoma líder en punts de recàrrega, per davant de la Comunitat de Madrid (8.238) i d'Andalusia (7.114). En la ràtio per cada 1.000 habitants, només la superen Cantàbria i Castella i Lleó.
Tot i que les dades catalanes encapçalen les espanyoles, continuen per sota de les europees. El baròmetre d'electromobilitat d'Anfac revela un indicador d'infraestructura de recàrrega que situa Catalunya en els 18,7 punts, l'Estat en 14,8 i la mitjana de la UE en els 29,6 punts.
El diagnòstic del president de l'Energètica, però, és clar: "falten més cotxes que carregadors". Segons ell, el fet que hi hagi punts que "no estan ben senyalitzats" o que no funcionin sempre bé genera la idea que en manquen. "Els carregadors tenen una taxa d'utilització de menys del 10%, així que la majoria del temps estan ociosos, per tant, falten cotxes", emfatitza. A més, creu que els punts s'han de visualitzar més, com les benzineres, que es veuen des de la carretera. "I fins i tot vas a una benzinera i et costa trobar-lo", rebla referint-se als punts de recàrrega. El representant de l'Energètica explica que tenen l'encàrrec de fer 5.000 carregadors públics fins al 2030, i que ja han encarregat projectes pels primers 900.
Al seu torn, Jaume Roura, de Fecavem, celebra que Catalunya sigui capdavantera a nivell espanyol, però coincideix amb Pérez en alertar "d'anomalies perquè no tots els punts de recàrrega funcionen al 100%". A més, també destaca la "lentitud" de la majoria de punts d'accés públic, cosa que porta a la "inseguretat en el consumidor".
