El Museu d'Història de Catalunya acull des d'aquest dijous l'exposició '50 anys dels concerts de la Transició', que recupera els recitals de Raimon, Lluís Llach i Quico Pi de la Serra al Palau d'Esports de Barcelona entre l'octubre de 1975 i el febrer de 1976.
La mostra, comissariada per Fermí Puig i produïda per Grup Enderrock i Barnasants, recorre el context de repressió i censura que va envoltar els concerts i els reivindica com a espais de llibertat i expressió col·lectiva. En declaracions a l'ACN, Puig remarca que els episodis de repressió que van envoltar els recitals qüestionen el relat d'una Transició plenament pacífica. Es podrà visitar gratuïtament fins al 15 de novembre.
L'exposició forma part de la commemoració impulsada per Barnasants pels 50 anys d'aquells concerts. El director del festival, Marçal Girbau, explica que el projecte va començar el gener passat amb l'espectacle 'Llach gener 76', que reproduïa el recital que el cantautor va oferir al Palau d'Esports, i que tindrà continuïtat amb un documental que s'estrenarà el 4 de novembre al Festival Inèdit i posteriorment s'emetrà al Sense ficció de TV3.
El Palau d'Esports va acollir entre l'octubre de 1975 i el febrer de 1976 cinc concerts de Raimon, Llach i Pi de la Serra, en un període marcat encara per la repressió franquista. El comissari de la mostra, Fermí Puig, situa l'inici del recorregut el 27 de setembre de 1975, amb les darreres execucions del franquisme, i el final el 27 de febrer de 1976, amb el recital de Pi de la Serra. En aquest sentit, defensa que l'exposició no es limita a explicar els concerts, sinó que els situa en el context polític i social del moment.
La mostra posa així l'accent en la repressió i la censura que van acompanyar aquell període. Raimon, per exemple, va actuar al Palau d'Esports el 30 d'octubre de 1975 amb una dotzena de cançons censurades. Tres mesos més tard, Llach va oferir tres recitals, els dies 15, 16 i 17 de gener de 1976, davant d'un públic que va convertir algunes de les seves cançons en moments de reivindicació col·lectiva. El 27 de febrer va ser el torn de Pi de la Serra.
Puig remarca que els concerts també permeten observar les contradiccions d'aquell moment polític i recorda que la repressió continuava present. L'exposició recull, entre d'altres, les execucions de setembre de 1975, l'exili de Joan Manuel Serrat, les manifestacions de febrer de 1976 a Barcelona i la censura que afectava els cantants catalans. També incorpora documentació sobre l'actuació de Raimon a Madrid el febrer de 1976, on dels quatre concerts previstos només se'n va autoritzar un.
El recorregut inclou fotografies de Manel Armengol, Pilar Aymerich i Francesc Fàbregas, així com documents, entrades originals dels cinc concerts i material audiovisual. Els textos són de Joaquim Vilarnau, autor del llibre 'Trencant el silenci: Els recitals de la Transició', i les imatges audiovisuals són de Francesc Bellmunt. La mostra també incorpora documentació procedent de l'arxiu personal de Puig.
Diàleg amb el present
Marçal Girbau destaca que l'exposició estableix, a més, un diàleg amb el present a través de la comparació entre la cançó protesta del segle XX i les seves expressions actuals. El projecte vol així posar en perspectiva la transformació de les formes i els continguts de la cançó protesta durant els darrers cinquanta anys.
Com a testimoni personal d'aquells concerts, Puig explica també una experiència que va viure durant un dels recitals de Llach. El comissari recorda que un grup d'uns 200 joves es va situar a l'exterior del Palau d'Esports per escoltar el concert i que, quan va començar 'L'Estaca', tots es van posar a cantar.
Segons explica, en aquell moment la policia va sortir de la muntanya de Montjuïc i va carregar contra els joves, que van haver de fugir carrer de la Guàrdia Urbana avall en direcció a plaça Espanya. Puig resumeix l'episodi assenyalant que "que estiguéssim allà, en principi, ho van tolerar, però que cantéssim 'L'Estaca' no ho van tolerar".
