El Partit Popular s’ha tornat a situar com a primera força en una eleccions generals amb 136 diputats, 47 més dels que va aconseguir Pablo Casado al novembre del 2019, tot i que els populars no sumen una majoria absoluta amb els escons de Vox.
Amb més del 99% escrutat, Alberto Núñez Feijoó ha superat els vuit milions de vots amb un 33% de percentatge de vot, tres milions més que fa quatre anys, quan va obtenir un percentatge del 20,8%. Els resultats queden lluny, però, dels millors resultats del partit que va aconseguir Mariano Rajoy l’any 2011 amb 186 diputats.
El PP ha guanyat en aquestes eleccions en escons i vots al PSOE, però no suma amb Vox per aconseguir una majoria absoluta que porti a Alberto Núñez Feijoó a La Moncloa.
A nou comunitats autònomes s'ha imposat el partit: Galícia, Astúries, Castella i Lleó, l'Aragó, Castella – La Manxa, Madrid, el País Valencià, Múrcia i Andalusia.
Algunes de les victòries més contundents dels populars a les comunitats autònomes han estat a la Comunitat de Madrid, on el PP ha passat de 10 a 15 escons i ha pujat de 887.474 vots a 1.443.335; al País Valencià, de 8 a 13 representats i de 584.415 a 918.415, o Andalusia de 15 a 25 i de 877.202 a 1.587.566.
A Galicia, el PP de Núñez Feijóo ha passat de 10 a 13 diputats; a Catalunya, de 2 a 6; a Astúries, de 2 a 3; a Aragó, de 4 a 7; a les Illes Balears, de 2 a 3; a Castella i Lleó, de 13 a 18, i a Castella la Manxa, de 7 a 10.
Evolució del vot
El novembre del 2011 Mariano Rajoy va aconseguir els millors resultats de la història del PP amb 186 diputats que li donaven una còmoda majoria absoluta. Van ser 3 representants més que els que va aconseguir l'any 2000 José María Aznar. El PP no ha obtingut cap altra majoria absoluta.
L'any 1989, també amb Aznar com a líder, el PP va obtenir 107 diputats, i esdevenia força principal de l'oposició. Quatre anys més tard el mateix Aznar pujava la xifra fins a 141, i el 1996 tornava a millorar resultats, fins a 156, que li permetien liderar un govern en minoria.
Després de la majoria absoluta del 2000 amb 183 diputats, l'any 2004, i ja amb Mariano Rajoy al capdavant del partit, els populars van acusar la crisi de la guerra d'Iraq i van baixar fins als 148 que els tornaven a relegar a l'oposició.
L'any 2008 Rajoy remuntava fins als 154, encara a 32 diputats del seu millor resultat i del millor de la història de la formació, els 186 esmentats de l'any 2011.
El 2015, en canvi, els diferents casos de corrupció en què es veia immers el partit passaven factura al PP que baixava fins a 123 diputats. En aquella ocasió no es va aconseguir formar govern, i es van repetir eleccions l'any següent. Rajoy va millorar resultats fins als 137 diputats i va poder formar un govern en minoria.
Un govern que duraria tres anys, quan una moció de censura trauria Rajoy del govern i del capdavant del partit, i suposaria l'arribada al primer lloc del PP de Pablo Casado. En els primers comicis als quals es presentava com a líder dels conservadors va obtenir el pitjor resultat de la història de la formació, amb 66 escons aconseguits l’abril del 2019, un resultat que mesos després va aconseguir millorar de forma notable a l’arribar als 89.
