Featured

La IA generativa sacseja el debat sobre l’autoria, la gestió dels drets d’autor i la supervivència dels músics

“És lícit utilitzar la IA, però no sempre cal, i potser no aconseguirà el resultat desitjat”. La reflexió d’Alexandra Lillo, jurista de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, aporta serenor en plena efervescència de la intel·ligència artificial generativa en àmbits creatius com el musical.

La irrupció d'aquesta tecnologia sacseja el debat sobre la creativitat i l’autoria, planteja interrogants entorn dels drets d’autor o la mineria de dades per entrenar models i, en part, és vista com una amenaça per a la supervivència de molts professionals. Alguns, consultats per l'ACN, expressen els dubtes, els reptes i les oportunitats que ofereix aquest “nou episodi” de la llarga relació que uneix música i tecnologia.

Dades publicades sobre impacte de la IA generativa a l’IMS Business Report (2025), indiquen que el 37% dels productors musicals de tot el món ja ha integrat eines d’IA en la seva rutina de treball, i que almenys 60 milions de persones les utilitzen per crear música. A l’Estat, es calcula que l’utilitza el 34% dels professionals i gairebé un 20% més es planteja fer-ho aviat. Al mateix temps, segons un informe de la UNESCO, l’any 2028 la IA generativa suposarà pèrdues d’ingressos globals d’un 24% per als creadors musicals.

A Catalunya, des de l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics de Catalunya (APECAT), assumeixen que la situació és similar a la del conjunt de l'Estat. "La IA ja és aquí, la fem servir tots, i té coses bones”, diu la seva presidenta Eva Faustino, en una entrevista amb l'ACN. El sector fa temps que debat quins són els riscos, les oportunitats i els límits d’aquesta tecnologia en la creació musical. Faustino participava fa quinze dies en una jornada de l’Acadèmia Catalana de la Música amb més de 100 professionals del sector inscrits i una quinzena de ponents, reunits per debatre les transformacions que la irrupció de la IA està generant en la creació, producció, distribució i consum musical.

El fòrum va posar el focus en els reptes ètics, el valor de la creació i la necessitat de replantejar els drets culturals, així com la responsabilitat dels diferents agents d’aquest ecosistema. Per la jurista i experta en ètica en la IA, Alexandra Lillo, els “principals reptes” d’aquest nou paradigma són, d’una banda, l’ús “no permès” d’obres protegides per a entrenar models, i de l’altra, com aquests “s’intenten utilitzar per substituir la feina dels artistes”.

El problema de l’autoria

Des de l’Apecat, Eva Faustino, remarca que no té sentit “oposar-se” a la IA, però que com a entitat sempre estan al costat dels productes on hi ha “un projecte artístic darrere”, i censura l’abús en la creació feta íntegrament amb eines d’intel·ligència artificial, com admet que s’ha fet a Catalunya recentment, sense voler mencionar cap exemple.

A llarg termini, afegeix Faustino, “el risc més gran no és només la substitució econòmica, sinó la pèrdua de la creació d’arrel humana, de la diversitat cultural i la transformació de l’imaginari col·lectiu a través de continguts massius i mecanitzats”.

Aquestes “eines disruptives, capaces de fer la feina molt més ràpid que un ésser humà”, com les descriu el professor de l’Esmuc Enric Guaus, estan deixant obsoletes les legislacions sobre drets d’autor. Per què, de qui és una obra generada totalment per una IA? Com recorda Eva Faustino, la legislació vigent a Espanya és taxativa a l’hora de demanar que l’obra sigui 100% d’origen humà per gaudir de protecció legal, és a dir, perquè el seu ús generi ingressos. Però, per Faustino, el problema és que això està fent que molts artistes registrin creacions més o menys assistides amb eines d’IA sense declarar-ho, i demana que es repensi “el grau de creació humana hi ha d’haver en una obra”.

Entre altres raons, apunta, per evitar que les plataformes optin per música generada artificialment, a cost zero o molt baix, en detriment de música feta per artistes “que s’han de guanyar la vida”. En aquest terreny, Bandcamp directament exclou des del gener de 2026 la música generada ‘totalment o substancial", i Deezer etiqueta des del 2025 música generada per IA i l'exclou de les recomanacions algorítmiques.

Música “d’Ikea” o música artesana

Malgrat aquestes prevencions, hi ha artistes que han abraçat aquesta tecnologia de manera desacomplexada, com el músic i productor Pol Wagner, que ha participat en el Sónar+D parlant de música i intel·ligència artificial. Fa un any i mig va fer un àlbum conceptual, 'Dreams, Hallucinations & Nightmares', sobre la relació entre els humans i la IA, com a projecte final d’estudis. El repte era fer servir la intel·ligència artificial a totes les fases: la planificació, les lletres, els sons, la mescla, el màster, la promoció i el màrqueting. “Absolutament en totes les fases es pot fer servir la intel·ligència artificial”, assegura. Wagner ha registrat totes aquestes cançons a la SGAE, i reconeix que no ha tingut cap problema. “No hi ha cap mena de detector màgic”, afirma, tot i que existeixen sistemes de reconeixement i de crèdit dins de la indústria. Segons explica, algunes cançons són “un 80%” creativitat seva i “un 20% de la màquina”, i d’altres només un 5% seva i un 95% de la màquina. De fet, diu que les va registrar expressament, “per obrir el debat”.

El productor creu que el rebuig de molts músics és “comprensible”, perquè la IA els planteja un repte existencial. Tot i això, està convençut que la música feta per persones mantindrà el seu valor, però no estarà “a l’abast de tothom”. Ho compara amb els mobles: “Et pots comprar els mobles a l’Ikea o un moble fet per un fuster artesà”. Segons ell, qui s’ho pugui permetre triarà la creació humana, i la resta consumirà música de baixa qualitat feta amb IA.

“No és música”

Als antípodes d’aquesta mirada, el director del Music Technology Group de la UPF, Xavier Serra, defensa que el que genera la IA “no és música”, sinó “un enregistrament basat en la reutilització de músiques fetes per altra gent”. En aquest sentit, es mostra molt crític amb plataformes d’IA generativa com Suno i Udio, i recorda que “s’han portat a judici”. A Alemanya, Suno va ser condemnada aquest estiu per un tribunal per infracció de drets d'autor en l'entrenament i la generació musical amb intel·ligència artificial. Serra també critica que les discogràfiques (globals) s’hagin “integrat” en l’accionariat d’aquestes empreses d'IA, “demostrant que no defensaven un criteri artístic o cultural sinó l’econòmic”. Serra argumenta que “tots som copropietaris d’aquests models perquè s’han alimentat de les nostres dades, però això no reverteix en les comunitats de creadors”. A més, alerta del perill de “treure valor a la creativitat humana” que hi ha darrere de la música, “amb un canvi cultural que no sabem cap on anirà”.

El director del Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra va impulsar l'any passat amb el seu grup el manifest 'Una altra intel·ligència artificial musical és possible'. Segons explica, en el debat sobre la IA només se sent la veu de les empreses, que fan "un lobby important", i la recerca pública pot oferir alternatives obertes, com en el seu dia va ser Linux en el terreny de la informàtica.

Criteri i veu pròpia per no diluir-se

En un grau entre l’optimisme de Pol Wagner i la crítica de Xavi Serra, el també músic i compositor Carles Marigó, ha incorporat als seus directes una IA que l’acompanya fent anar un piano i una bateria, però entrenada amb les seves pròpies improvisacions, no amb música de tercers. Marigó apunta que avui la IA “ja pot fer el mateix que un músic”, però defensa que cal “etiquetar” i identificar sempre la música feta amb aquesta tecnologia. “Per poc que hi hagi intel·ligència artificial ha de ser obligatori posar-hi l’etiqueta; d’altra manera es perd la màgia de quan saps que allò és 100% humà”, planteja.

Sobre el paper dels músics en el futur, Marigó sosté que hauran de ser artistes “amb un criteri poderosíssim, i els músics que no tinguin interès a desenvolupar la seva pròpia veu es diluiran”.

Grup El Cargol

 

Membres de:

Amb la col·laboració de:

✉️ info@ lesvegueries.cat 
✉️ publicitat@ lesvegueries.cat