Les traduccions de llibres en català han experimentat un auge l'última dècada que ha tocat sostre el 2025. Segons dades de l'Institut Ramon Llull (IRL) obtingudes per l'ACN, l'any passat 385 obres escrites en llengua catalana van ser traduïdes a altres idiomes, xifra inèdita aquest segle.
Les edicions en castellà predominen, amb un terç del total, però el 2025 també hi ha una xifra rècord de traduccions en el conjunt de les altres llengües. En una entrevista a l'ACN, la directora de l'Àrea de Literatura de l'IRL, Izaskun Arretxe, confirma un creixement "sostingut" els darrers anys, però creu que "encara falta molt per tocar sostre". I destaca l'impuls de la literatura infantil i juvenil, que ara suposa prop de la meitat de les traduccions.
Per continuar incentivant el sector, Arretxe explica que la institució assisteix a 13 fires internacionals de literatura anualment, que és on es produeix la venda de drets entre editors i agents literaris. El Llull acompanya aquesta dinàmica, i assessora i produeix materials per tal que els editors internacionals coneguin la literatura catalana. A més, ajuda a les editorials estrangeres subvencionant la traducció i promoció dels llibres. Arretxe aclareix, però, que els ajuts no inclouen les despeses de publicació, així que les editorials "han de voler" publicar, ja que també hi han d'invertir. En la majoria de les sol·licituds, les traduccions reben subvenció, de major o menor grau segons criteris com qui és el traductor, el gènere o si l'idioma pot arrossegar altres llengües veïnes a també fer versions del llibre.
Les 385 traduccions editades el 2025 superen les 369 comptades el 2024, que eren el màxim d'aquest segle fins llavors. El 2019, la xifra va superar per primera vegada les 300, i des d'aquell any, no s'ha baixat mai d'aquest llindar. Sense comptar el castellà, les obres traduïdes l'any passat van ascendir a 257, cosa que també suposa un màxim històric.
El castellà i l'italià, els idiomes amb més traduccions
Per idiomes, el castellà és el principal, amb 128 obres l'any passat. En segon lloc, es va situar l'italià, amb 37, i tancant el podi es trobava el portuguès, amb 33 –sumant els dialectes de Portugal i el del Brasil–, per davant del francès, que en va sumar 22. La major part dels anys, francès i italià s'intercanvien el segon lloc, darrere de la llengua castellana, que sempre lidera el rànquing. L'any passat, l'alemany es va situar en cinquè lloc (17), per davant de l'anglès (16), el grec (15) i l'àrab (10).
Arretxe explica que un dels motius per entendre l’èxit del català entre els editors italians és la feina que es fa a les universitats, on “hi ha molts llocs amb docència de català”. En aquests centres, diu, “es transmet coneixement de la literatura catalana” i els estudiants i professors esdevenen prescriptors. Alguns membres de la comunitat universitària acaben sent editors o traductors, cosa que contribueix a un “caldo de cultiu” especialment destacable a Itàlia.
Idiomes com el portuguès o el francès s’expliquen per la proximitat geogràfica, mentre que en l’anglès estan treballant “molt fort” per tenir més presència, però reconeix les dificultats perquè “el sistema editorial anglosaxó és dels que menys tradueix del món". Per aquest motiu, la Fira del Llibre de Londres té presència catalana cada any.
Pel que fa als gèneres, la literatura infantil i juvenil és sempre la que arrossega més traduccions. L'any passat, 173 llibres per a nens i joves originalment en català es van editar en altres idiomes, un 45% del total. En els últims deu anys, aquest gènere ha representat el 55% del total d'obres traduïdes.
Els llibres de ficció es van situar en segon lloc el 2025, amb un 32% del total –en l'última dècada, la proporció ha estat aproximadament de tres de cada deu–. De les 385 traduccions de l'any passat, 41 van ser obres de no-ficció, 32 van ser llibres de poesia, 11 obres de teatre, i 5 còmics. En conjunt, segons la base de dades de l'IRL, les traduccions entre el 2000 i principis del 2026 han estat 5.902, de les quals un 42%, literatura infantil i juvenil.
Auge dels clàssics, i còmic i dramatúrgia, assignatures pendents
La responsable de Literatura del Llull explica que fa un quart de segle es va començar a impulsar "la internacionalització de la ficció, la poesia i els clàssics", però diu que fa una dècada van veure que era "injust" no fer el mateix amb els llibres per a nens i adolescents. És per això que van decidir impulsar aquest gènere, i una de les accions més rellevants en aquest sentit va ser el fet que la literatura catalana fos convidada d'honor en la fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya del 2017.
En l'últim quart de segle, més enllà dels títols per als més petits, que lideren el rànquing de traduccions, la narrativa suposa el 35% dels títols, mentre que la no-ficció representa l'11% i la poesia el 9%, amb el teatre (2,9%) i el còmic (0,2%) en proporcions més petites. Segons Arretxe, s'ha de tenir en compte que en la literatura infantil i juvenil, "la producció d'obres és molt més ràpida" que, per exemple, en ficció, així que té més potencial per a créixer.
Amb tot, creu que la ficció també està incrementant les traduccions, i destaca l'auge en la no-ficció, ja que cada vegada hi ha més producció. Fa uns anys, el gènere no tenia el "vigor" actual i no es podia exportar. Pel que fa al còmic, destaca un "petit" creixement, però reconeix que "si no hi ha còmic en català, no hi haurà internacionalització del còmic en català". Sobre la poesia, creu que està estable, mentre que la dramatúrgia catalana és "potentíssima", diu, però afegeix que només es pot traduir quan està en forma de llibre. Així, estan "treballant" perquè cada cop sigui més així, ja que de moment no és un gènere especialment exportat.
Pel que fa als clàssics, Arretxe explica que estan en un "moment fantàstic d'internacionalització", un ressorgiment que no només abasta els que sempre s'havien traduït, com Mercè Rodoreda o bé 'Incerta glòria', de Joan Sales. "Hi ha tot un corrent de nous clàssics que es redescobreixen amb ulleres del segle XXI, i el cas més paradigmàtic és la Montserrat Roig", afirma, destacant que ara mateix és "el gran fenomen" de la traducció internacional del català. L'IRL també està intentant potenciar a l'estranger altres clàssics menys coneguts, com ara Juli Vallmitjana.
'La pell freda' i 'El monstre de colors', les obres més traduïdes
Tenint en compte les traduccions des de l'any 2000 i fins a inicis del 2026, les obres que s'han versionat en més llengües són la novel·la fantàstica 'La pell freda', d'Albert Sánchez Piñol, i l'àlbum il·lustrat per a infants 'El monstre de colors', d'Anna Llenas', traduïdes totes dues a 33 idiomes diferents –comptant per separat el portuguès de Portugal i del Brasil–, segons les xifres de l'IRL. A banda de les principals llengües europees, totes dues obres han estat editades en d'altres, com ara el xinès, el turc, el romanès, el polonès, el lituà o el letó, així com el búlgar o el croat.
'De quin color és un petó?', també un àlbum il·lustrat per a nens, de Rocio Bonilla, ocupa el tercer lloc, amb 29 llengües diferents. 'Jo confesso', la novel·la de Jaume Cabré, compta amb versions en 27 idiomes, més que 'La plaça del Diamant', l'obra més coneguda de Mercè Rodoreda, amb 25. L'obra que va catapultar Irene Solà a la fama, 'Canto jo i la muntanya balla', en sumava 23 a inicis d'aquest any. La seva novel·la més recent, 'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres', ja en registra 19 des que es va publicar en català fa tres anys. 'El clan de la lloba', la primera part de la trilogia 'La guerra de les bruixes', s'ha traduït a 21 idiomes.
Trobada amb més d'un centenar de traductors del català
Per donar més impuls al sector, l'Institut Ramon Llull està organitzant una trobada amb els traductors de català d'arreu del món, que es reuniran a Barcelona entre el 23 i el 25 de novembre al CCCB i a l'IEC. Segons explica Arretxe, els professionals seran homenatjats i també se'ls dotarà d'eines perquè continuïn fent la seva feina.
