D'entre els caps i monitors d'esplais i caus de Catalunya, "només entre un 7 i un 10% s'identifiquen amb una ascendència no blanca o mediterrània". Aquesta és una de les conclusions més destacades d'un estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
L'informe ha enquestat més de 1.200 monitors, caps i famílies d'infants i joves que formen part de gairebé 200 esplais i caus de Catalunya, amb l'objectiu d'analitzar l'estat de la diversitat sociocultural en aquests espais. En aquest sentit, les dades revelen que "només l'1,66% dels infants de cau i esplai no tenen la nacionalitat espanyola", dada que, per a la mateixa franja d'edat, puja fins al 17,96% en el conjunt de la societat a Catalunya.
Entre els caps i monitors, les persones amb nacionalitat no espanyola "només representen l'1,33%" i pel que fa a les famílies, el percentatge és del 7,24%, "lluny del 18,74% del conjunt de la població".
A parer dels impulsors de la investigació, el desconeixement del lleure educatiu per part de la societat, sumat a la manca de referents diversos en els equips de caps i monitors, "resulta una barrera per a famílies per a vincular-se amb el projecte".
"L'increment demogràfic no ha estat acompanyat per un increment de participació en l'associacionisme, i la diversitat del nostre país no es veu reflectida en tots els caus i esplais", segons Pau Casanovas, president del CNJC.
Per això, l'estudi proposa diversificar els equips de caps i monitors per reforçar la identificació d'infants i famílies, fomentant que tots els infants puguin imaginar-se en el futur com a caps o monitors.
Una altra dada que revela l'informe és que gairebé el 80% dels progenitors d'infants de cau i esplai té educació superior, davant del 46,66% de la població catalana de la mateixa franja d'edat. A més, entre els progenitors dels infants, el percentatge d'atur és inferior al 2%, mentre que hi ha un atur del 7,90% el segon trimestre del 2026.
L'estudi conclou que això s'explica perquè existeixen un seguit de barreres econòmiques i materials que dificulten l'accés de persones en situacions socioeconòmiques més vulnerables a l'associacionisme educatiu.
En aquest escenari, l'enquesta també determina que més del 62% de caps i monitors creu que el seu agrupament o esplai treballa per fomentar la coneixença d'altres realitats culturals i ètniques. Malgrat tot, la sobrecàrrega dels equips de voluntaris, que equilibren la tasca associativa amb estudis o treball, també pot ser una barrera, "ja que diversificar demana temps i recursos que els equips voluntaris no tenen".
