El Moviment Popular de Manresa i la iniciativa de seguretat comunitària A l'Aguait han reclamat una estratègia de "prevenció integral" després de l'apunyalament mortal d'un veí de 45 anys presumptament per dos menors.
Les entitats han fet una compareixença pública per presentar una bateria de mesures per abordar una situació que consideren que "no és representativa" de la violència que hi ha a la ciutat. "És l'exemple més extrem d'unes violències socials que, per desgràcia, també estan presents a la nostra ciutat" ha exposat Nora Miralles, d'A l'Aguait. Els convocats han criticat que hi ha sectors polítics i econòmics "interessats a alimentar la por, distorsionar i criminalitzar comunitats senceres i el seu jovent, i això no està ajudant".
Integrants del Moviment Popular de Manresa, de la iniciativa A l'Aguait, de l'Escola Popular de Manresa i també de la comunitat educativa de la ciutat han comparegut aquest dilluns per aportar algunes propostes després del crim ocorregut fa una setmana a la ciutat en què presumptament van participar dos menors d'edat. Els convocants també han volgut traslladar "tot el suport i caliu" a la família de la víctima "i a totes les persones que l'estimaven i l'estimen".
Les entitats han dit que cal implementar propostes que permetin "passar de la indignació i la tristesa a treballar per una ciutat sense violències, discriminacions i desigualtats de cap mena". Nora Miralles ha subratllat que estan "preocupats" per "l'augment de les violències socials", però també "pels discursos d'odi i la deshumanització que estan generant conseqüències materials en forma de més exclusió, una pitjor convivència i un augment de la por entre la ciutadania".
Miralles ha criticat "aquells que s'aprofiten i esgarrapen vots deformant i distorsionant la realitat". En aquest sentit, ha admès que a Manresa "hi ha violències que s'han de combatre", però considera que "no ens fem cap favor comprant i difonent relats que dibuixen una Manresa postapocalíptica, ultraviolenta, on no es pot ni caminar de nit". "Ni això és així, ni el que ha passat considerem que sigui representatiu del nivell de violència que es viu als carrers de la ciutat", ha subratllat.
Per tot plegat, des de les entitats creuen que "no es pot abordar la violència social i comunitària com una problemàtica únicament de seguretat" i asseguren que es tracta de violències "que tenen múltiples causes". Miralles ha assegurat que cal seguir una "estratègia de prevenció integral" i abordar la problemàtica "no únicament com un problema de seguretat, sinó una problemàtica comunitària i de salut pública".
En primer lloc, els moviments populars creuen que val una fase "d'intervenció urgent" que abordi i actuï sobre les condicions socials i econòmiques -individuals i col·lectives-, que "permeten que aquestes violències estiguin augmentant i s'estiguin desenvolupant dins de la comunitat". Entre d'altres, creuen que cal abordar "factors de risc" com la pobresa, l'exclusió social, el masclisme, la violència de gènere, el consum de drogues, l'abandonament escolar, la manca d'habitatge digne o l'accés a l'atenció psicològica i de salut mental.
A l'acte també hi han intervingut dues persones de la comunitat educativa de la ciutat, Ester Plans i Marissi Valverde, que han dit que cal una "resposta clara i ferma" davant dels fets. Tot i això, consideren que aquesta resposta "no pot néixer de la por, de l'estigmatització i de la criminalització dels joves". Creu que l'educació té un "paper central" i subratllen que les escoles "no són només espais on s'ensenyen continguts" sinó també llocs "d'acompanyament als infants i adolescents" i espais on es poden detectar "situacions de patiment". Amb tot, les docents han criticat que avui dia "no disposen dels recursos necessaris" per fer la seva feina adequadament.
