Nascut a Barcelona, Àlex Bagant va fer un pas decisiu en plena pandèmia i va adquirir el Mas del Brunet, una masia de 35 hectàrees en semi ruïnes del 1280, situada a Castellbell i el Vilar.
Des de llavors, ha iniciat un projecte de vida rural. Però el camí no ha estat gens fàcil: la quantitat de tràmits burocràtics i dificultats administratives que ha hagut d'afrontar per viure-hi ha estat "ingent". Amb l'objectiu de facilitar aquest trànsit a altres persones que vulguin fer el mateix, Bagant impulsa una escola de repoblament rural. El projecte, que ofereix tres places de residència, neix com un "espai test": "Cal un procés d'adaptació. No pots portar la teva Barcelona natal al camp perquè llavors et frustres", afirma.
Amb aquest projecte, Bagant vol oferir una transició "realista i guiada" per a aquelles persones que volen reconnectar amb l'entorn rural i contribuir a la repoblació dels pobles. L'escola es posarà en marxa al setembre i oferirà tres places de residència a la masia. A partir d'aquí, es proposen diferents vies per començar a generar ingressos, com ara un obrador amb un forn de llenya compartit, l'agrobotiga, un hort o la criança d'animals de races autòctones com l'ovella ripollesa, l'oca empordanesa o el ruc català.
De moment, Bagant ja s'ha posat en contacte amb l'escola agrària de Manresa per si algun alumne del centre hi està interessat, però admet que hi haurà un procés de tria "perquè és important estar bé amb la gent amb qui convius".
La vida al camp, desidealitzada
L'escola es concep com un espai de test on la persona pugui comprovar si viure i treballar al camp és realment allò que busca. "No pots viure amb una imatge idealitzada. Cal experimentar-ho perquè la realitat sovint contrasta amb les expectatives", explica. "Al camp també hi arriba Hisenda, l'Ajuntament o Agricultura. També hi ha mals de cap, fins i tot incrementats. No és allò de 'estic amb les meves cabretes i ja està'. A Catalunya, això no funciona així", adverteix.
Tot i això, a Bagant li falten adjectius positius per descriure com és la vida en un entorn rural. "Se'm posa la pell de gallina. Jo no entenc què hi fa la gent vivint a la ciutat", subratlla. D'alguna manera, el que pretén és oferir referents a la gent que vol començar una vida al món rural. "Jo no n'he tingut i crec que m'hauria anat molt bé", explica.
