L'entorn de l'Església de Santa Maria d'Avià s'ha convertit un any més en l'espai de la Festa del Segar i el Batre. Es tracta d'una festa on s'ensenya com es feien les feines manuals quan encara no hi havia maquinària, des de la sega amb l'esclopet i el volant, el batre amb cavalls o la construcció del paller.
"És un homenatge als nostres pares i avis", ha explicat a l'ACN el cap de colla, Josep Burniol, tot destacant la importància d'ensenyar-ho a les noves generacions perquè no es perdi aquesta memòria. Enguany han celebrat la 37a edició i ho han fet coincidint amb l'inici de l'onada de calor. "No estem acostumats a aquesta calor, però per fer aquesta feina és el millor", ha remarcat.
La festa va començar amb un sopar dissabte a la nit i aquest diumenge s'han fet el gruix de les activitats amb les demostracions de segar, el batre i la construcció del paller seguint les tècniques tradicionals. El públic assistent i tots els participants també han gaudit d'un esmorzar de pagès.
Entre els més joves, hi havia en Guiu Perarnau, un nen d'onze anys que formava part de la colla de segadors. "Estic aquí perquè m'agrada aquesta feina", ha explicat. Un treball que es remunta al rebesavi del seu pare. Entre les noves generacions també hi havia en Lleïr Badia, que tenia clar la importància de participar a la festa per "fer poble". Segons ha dit, "la festa va bé per fer memòria, recuperar els costums i saber com era abans; hem de saber d'on venim per anar cap al futur", ha dit.
Tot i que ell no ho havia viscut en primera persona, ara li han ensenyat a fer anar el volant i a protegir-se els dits amb l'esclopet. "El més difícil és que s'ha d'anar alerta pe no fer-te mal i després anar controlant que l'espiga no s'emboliqui i que quedin totes posicionades per fer la garba, era una feina difícil", ha detallat.
"Recordo portar aigua als segadors"
Un dels fundadors de la festa i el cap de colla és en Josep Burniol. Recorda que a casa seva no li feien segar els camps, però li tocaven altres feines. "Coneixia molts nois de la meva edat que amb 9 anys ja ho feien i jo m'havia fet un tip d'anar a buscar aigua a les fonts per als segadors", ha recordat.
Explica que estan molt satisfets d'haver arribat a la 37a edició i destaca la importància d'anar buscant relleu entre els més joves perquè la tradició d'aquesta festa. "Molts ja tenim més de 70 anys i ara ja hi tenim els nets", ha remarcat.
"Era una feina molt dura"
I entre els que han participat en l'exhibició del batre hi havia David Correa, originari de l'Equador i que ja fa 18 anys que viu a la zona. Ell ha portat dos cavalls. "M'encanta la festa perquè em recorda el meu país, les feines eren molt iguals", ha explicat. L'ha acompanyat l'Albert Ollé, que també ha participat amb dos cavalls més. Per ell, la festa és "un retorn al passat". "És important que no es perdin les tradicions perquè la nostra canalla no sap de què va", ha remarcat. Viure a aquells temps a pagès era una vida "molt dura", ha reconegut. Per això, per a alguns, aquesta festa els aporta una sensació agredolça. "Ara t'adones el que cotava aconseguir un quilo de gra. Ara tot va a tones, però llavors, per treure un quilo de cereal havien de patir bastant, més que ara", ha afegit.
