Un projecte per ampliar l'activitat a l'escorxador comarcal del Moianès i la cessió a l'Ajuntament de Moià d'uns terrenys per ubicar-hi una planta de biogàs pública estan aixecant polseguera entre diferents grups ecologistes i entitats que s'han unit en la plataforma Moianès pel Decreixement.
La portaveu, Pilar Clapés, qüestiona l'"intercanvi de cromos" i es mostra preocupada per l'augment de despesa hídrica que podria generar. En canvi, l'alcalde, Dionís Guiteras, defensa l'operació perquè significaria la legalitat del polígon on s'ubica. Del total d'hectàrees, assegura que el 45% se cedirien al consistori, no només per a la planta de biogàs, sinó també per a zones verdes i equipaments. La plataforma ja ha recollit unes 800 signatures.
"Les alarmes ens salten quan el propietari de l'escorxador presenta una modificació puntual del planejament per ampliar la zona de l'escorxador en 10,8 hectàrees a canvi que el mateix propietari en cedeixi 2,5 a l'Ajuntament perquè hi ubiqui una planta de biogàs", ha explicat Pilar Clapés, portaveu del Fanal, col·lectiu cultural i ecologista que s'integra dins la plataforma Moianès pel Decreixement. Des de la plataforma no veuen "gens transparent" que la ubicació de la planta de biogàs es faci en un terreny privat cedit al consistori i això impliqui una requalificació de 10,8 hectàrees de terreny rústic. En una comparativa, Clapés detalla que això significaria que la zona de l'escorxador cresqués gairebé sis vegades la seva capacitat, una superfície equivalent a quinze camps de futbol.
"El que estan dient ara és que l'ampliació no és per matar més porcs, sinó per ampliar l'escorxador pel benestar animal i per a elaboració de productes derivats. Però és una superfície brutal, estem parlant de moltes hectàrees", ha avisat Pilar Clapés posant en dubte aquesta informació. Precisament, la principal preocupació de Moianès pel Decreixement és l'aigua que pugui necessitar la nova activitat que es faci a l'escorxador. Segons ha assegurat, amb dades fetes públiques fa un temps pel propi Ajuntament, l'escorxador és el responsable del 25% de la despesa d'aigua de tot Moià. Des de la plataforma temen que l'ampliació, "encara que diguin que no serà per matar més porcs, si es fa un obrador, també s'hagi de netejar i això impliqui més despesa d'aigua".
A més, Clapés ha explicat que la situació de Moià els fa patir especialment perquè el municipi no està connectat a cap xarxa i depèn de la que arriba via aqüífers. "No hi ha un estudi clar de com està evolucionant l'aqüífer, però el que sabem és que les fonts no ragen i no baixa aigua per les rieres. Amb el context de sequera que tenim si un dia s'acaba l'aigua, llavors què farem?", s'ha preguntat. La portaveu ha recordat que actualment hi ha pobles al sud de Moià que s'estan abastint amb camions cisterna i fins fa un temps ho feien a partir d'aigües subterrànies. "Si els nostres veïns s'estan quedant sense aigua, quina garantia tenim nosaltres?". "Amb un context de canvi climàtic el que s'hauria d'estar fent és plantejar la reducció, però mai una ampliació. És ben absurd", ha criticat.
El consistori defensa l'ampliació
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, en canvi, defensa la idoneïtat de l'operació sobretot perquè significaria la recepció del polígon del Prat. Dit d'una altra manera, significaria legalitzar aquest espai de trama urbana que actualment no compleix els requisits i que aboca les empreses que són allà a una situació "d'interinitat, no regularitzada".
Del total d'hectàrees de la requalificació, Guiteras ha explicat que al voltant d'un 45% el propietari les cedirà a l'Ajuntament, mentre que la normativa marca el 15%. "L'altre 55% són els metres quadrats que l'empresa podrà utilitzar el dia que ho consideri o quan ho necessiti". La planta de biogàs s'ubicarà en uns terrenys cedits de 2,5 hectàrees a tocar de la C-59. La zona que es vol ampliar per a l'escorxador, també inclourà la cessió a l'Ajuntament d'espai per a ubicar-hi equipaments, zones verdes i un pàrquing públic, entre d'altres. El polígon té "unes deficiències urbanístiques molt greus", ha detallat l'alcalde. "Cal corregir-ho. I com que és un espai definit, cal compensar aquests metres quadrats fent una ampliació", ha afegit.
El batlle ha assegurat que la modificació puntual del planejament urbanístic, doncs, resoldrà diferents reptes pendents del municipi. No només la legalització del polígon, amb la incorporació d'espai per a equipaments i zones verdes, sinó també els problemes mediambientals que provoca la generació de la fracció orgànica, els purins de les granges, les restes de la indústria agroalimentària o els fangs de les depuradores. De retruc, hi ha una altra qüestió que també quedaria resolta -i que assumiria el propietari de l'escorxador- i és una "connexió segura" del polígon amb la C-59 que substituiria l'accés actual.
La planta de biogàs
El grup municipal d'Ara Moià, sigles vinculades a ERC i capitanejat per Dionís Guiteras, va guanyar les passades eleccions municipals amb majoria absoluta. És per això que el batlle se sent totalment legitimat per tirar endavant el projecte de la planta de biogàs ja que s'incloïa en el programa electoral. De la seva banda, però, els ecologistes li retreuen que ho fes sense explicar que la planta anava vinculada a l'ampliació del polígon del Prat. Amb la planta de biogàs en marxa, el consistori preveu estalviar uns 700.000 euros anuals amb l'energia que produirà -uns 8,5 milions de KW/h a l'any- i que servirà per alimentar l'enllumenat públic, l'empresa pública d'aigües i als diferents equipaments municipals. La previsió és que el 80% d'aquesta energia la consumeixi l'Ajuntament i la resta pugui arribar a la població a través de la creació d'una comunitat energètica local.
Guiteras ha explicat que Moià produeix anualment 29.500 tones de residus orgànics entre la fracció orgànica que generen els veïns, els purins de les granges del poble, les restes de les indústries agroalimentàries i els fangs de les depuradores. "La planta ens dona l'oportunitat de convertir tot això en energia neta, pública i per a tothom", ha assenyalat l'alcalde. A més, un dels punts forts de la planta, ha assegurat el batlle, és que permetrà depurar i recuperar cada dia entre 20.000 i 30.000 litres d'aigua que serviran per a rec d'equipaments públics, per a la neteja viària i, fins i tot, per a retornar-los a la riera, després de tractar-la a la depuradora que hi ha a tocar.
Des de Moianès pel Decreixement qüestionen les xifres dels residus orgànics que rebrà la planta. El col·lectiu assegura que s'ha informat de la quantitat de restes orgàniques provinents de la fracció orgànica, les quals són 506 tones, mentre que els fangs de les depuradores en sumarien 911. "Per tant, estem parlant d'una quantitat que no arriba a les 1.500 tones. Fins a les 30.000 que ens van dir ens fa patir molt que tot això siguin purins de granges de porcs i restes orgàniques de l'escorxador", ha apuntat Pilar Clapés. "Llavors la producció d'electricitat de la planta de biogàs estaria estretament vinculada a la indústria del porcí i això ens preocupa", ha criticat.
Una altra de les preocupacions és la descàrrega que la matèria orgànica, els purins i els fangs de la depuradora puguin originar en qüestió de pudors. "Tots aquests moviments no seran sense olors", ha afirmat Clapés. A més, la producció de biogàs per produir electricitat "s'haurà de fer amb motors i això farà fum, si no que ens ho expliquin", ha afegit. També en qüestionen la ubicació, al sud de Moià, "que amb la marinada faria arribar les pudors i els fums al poble".
De la seva banda, l'alcalde nega que la planta signifiqui un augment de fums o pudors. "El que cal és gestionar-la bé", ha dit Dionís Guiteras. A més, ha puntualitzat que si els purins o la fracció orgànica estan a l'aire lliure, "perden la seva capacitat de fermentació". "Entenc perfectament les pors i les mesures de precaució que la gent pugui tenir, però es tracta de gestionar aquells residus que generem al poble i que ja estan al voltant del poble. I els camions de purins, en comptes d'escampar-los als camps podran portar-los a un centre de tractament", ha afegit.
El projecte de la planta ha rebut una subvenció dels fons Next Generation de 3,3 MEUR dels 6,4 que es preveu que costarà. Aquesta subvenció implica que la planta hauria d'estar construïda abans del 2026.
Protegir el patrimoni
En Lluís Rodríguez forma part de la plataforma Moianès pel Decreixement i, a més, és un dels afectats directes per l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs. És un dels propietaris del Castellnou de la Plana, un castell medieval amb molí doble del segle XIV declarat Bé Cultural d'Interès Nacional situat al sud de Moià, al costat de la riera de Castellnou.
Amb l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs als terrenys de davant del castell, Rodríguez denuncia que es vulnera el dret a defensar el patrimoni cultural, arquitectònic i paisatgístic que representa el castell i el seu entorn. "La plana del castell és on volen col·locar tot aquest macroprojecte. Ens fa molt mal perquè l'entorn quedarà totalment malmès", ha criticat.
La idea inicial de la família era convertir el castell en turisme rural, "però qui voldrà venir aquí a passar uns dies de lleure i tranquil·litat amb tot això al davant?". "El projecte a nivell visual, paisatgístic, arquitectònic i urbanístic és un desastre i l'impacte seria brutal", ha afegit Lluís Rodríguez. "A la banda sud veuríem la planta de biogàs i al nord l'escorxador. Al mig queda un terreny bastant important que, amb el temps, no sabem quan, però acabaran omplint també per compactar el macropolígon", ha dit Rodríguez. Per tot plegat, la família s'està repensant la inversió que pretenia fer. "No té sentit invertir en un lloc que quedarà totalment destrossat", ha afegit. A més, Rodríguez ha assegurat que la zona on es vol construir la planta i ampliar l'escorxador és zona protegida pel Pla territorial parcial de les Comarques Centrals i també té protecció a nivell cultural que hauria de servir per posar traves perquè el projecte pugui tirar endavant.
Per la plataforma Moianès pel Decreixement existeixen altres motius pels quals l'ampliació de l'escorxador i la planta de biogàs no s'haurien de fer. Un és el fet que prop d'on es vol construir la planta de biogàs existeix un pas de fauna salvatge, però també es dona el cas de la presència als terrenys d'una espècie protegida. Es tracta de la sàlvia valentina, una planta protegida catalogada com a vulnerable. Per tot plegat, els ecologistes demanen que s'aturi el projecte i, en tot cas, s'ampliï el Prat amb els terrenys que ocupen diverses naus abandonades a l'entrada del polígon. El consistori, però, nega la viabilitat d'aquesta opció.
El primer pas per tirar endavant l'operació ja s'ha fet i és la llum verda de la Comissió d'Urbanisme per a realitzar una modificació puntual del planejament en relació al polígon del Prat. El proper pas serà l'aprovació inicial de la modificació i la preceptiva exposició pública del projecte. Finalment, l'aprovació definitiva haurà de passar pel ple on Dionís Guiteras té majoria absoluta. Paral·lelament, s'haurà de tramitar la redacció del projecte de la planta de biogàs perquè s'obri el concurs públic per a la seva construcció.
