Amb l'objectiu de preservar i millorar la biodiversitat de la Plana de Vic, el Grup de Naturalistes d'Osona (GNO) acaba de tancar un projecte a través del qual s'han restaurat 4.200 hectàrees de marges agrícoles. En col·laboració amb la Fundació Areté, l'empresa d'inserció laboral d'Osonament, dos usuaris hi han estat treballant durant mig any.
Un d'ells és en Pau, diagnosticat amb ansietat generalitzada, qui explica que en el seu cas, treballar a l'aire lliure l'està ajudant a "rebaixar" els nivells d'ansietat i sentir-se molt millor en el seu dia a dia. En la línia de treballar a favor de la biodiversitat i preocupats per l'estat de les rouredes de la Plana de Vic, el GNO ha engegat una nova iniciativa per recuperar aquests espais.
El Grup de Naturalistes d'Osona (GNO) i la Fundació Areté han restaurat més de 4.000 hectàrees de marges agrícoles de la Plana de Vic. Ho han fet amb espècies arbustives i arbòries autòctones productores de fruits. El portaveu del GNO, Carles Martorell, explica que en total hi han plantat 2.400 unitats d'arbres i arbustos com ara aranyoners, roures, saücs, oliveretes o sanguinyols, entre d'altres. "Això afavoreix el refugi, la nidificació i l'alimentació d'una gran diversitat de fauna, a la vegada que fa de connector biològic", explica. A més, també ajuda a la conservació d'un paisatge moisaic agroforestal.
Martorell detalla que aquestes espècies arbustives i arbòries "aporten molts insectes pol·linitzadors a la primavera i a la tardor". A més, "amb els fruits els micromamífers i rapinyaires nocturns se'n poden alimentar". Una de les espècies que s'ha extingit a nivell local i que esperen poder recuperar és el botxí garser. També la gralla, que des del 2009 a Osona no se'n troba. Tot i això, els fruits del projecte no es començaran a veure fins d'aquí quatre o cinc anys.
El portaveu del grup ha explicat que tot i aquestes 4.200 hectàrees de sis finques de la Plana de Vic, "hi ha molta feina a fer". "Ens agradaria que la iniciativa s'anés ampliant com una taca", explica Martorell.
Des d'Areté, el seu portaveu, Jordi Codina, ha destacat que aquest projecte és "perfecte" i un "encert de col·laboració", perquè ha permès ocupar persones amb problemes de salut mental que tenen dificultats per entrar al món laboral i, a la vegada, actuar de manera positiva al territori. Codina ha posat en valor sobretot el fet que els usuaris han pogut treballar a l'aire lliure, "en plena natura" i que la feina els hagi servit "per començar a adquirir hàbits pel món laboral".
El projecte de recuperació de marges ha estat operat per la Fundació Areté i el Grup de Naturalistes d'Osona i ha rebut una subvenció de 10.800 euros de la Fundació 'La Caixa'.
Recuperar les rouredes
En Marc Casas és llogater del Mas la Cirera de Malla. Explica que feia temps que veia com de mica en mica la roureda de davant de casa s'anava deteriorant. Per això es van posar en contacte amb el grup de naturalistes, per saber quines actuacions s'hi podrien fer. "Ens hem animat a participar perquè recuperar espècies d'arbres ajudarà a la migració dels ocells i també a tota la biodiversitat", apunta. Casas posa en valor la feina de divulgació i conscienciació que està fent el GNO per donar a conèixer que la Plana de Vic és "un entorn privilegiat" i que si no es cuida "se'n pot anar en orris".
De la seva banda, Carles Martorell explica que la roureda de roure martinenc és el bosc "més representatiu" de la Plana de Vic. Antigament ocupava la major part de la seva superfície, però amb la intensificació de l'agricultura, aquests espais es van anar desforestant. La regressió d'aquesta espècie també s'explica per la major capacitat dels pins per colonitzar els antics conreus o la pràctica forestal d'afavorir els pins en detriment dels roures.
Martorell assenyala que en el cas de la roureda del Mas la Cirera, els arbres pateixen un atac d'escarabats. "Està bastant afectada, però farem un seguit d'actuacions per conservar-la", destaca. El seu objectiu, explica, és que aquests arbres, molts d'ells centenaris, puguin perdurar en el temps. "Hi ha rouredes amb excés de pastura, per exemple, i incidirem perquè només pasturin en una zona perquè els arbres no es morin, però sobretot actuarem perquè no es talin", explica Carles Martorell. També tenen previst senyalitzar-les, per donar-les a conèixer "i que la gent sàpiga que està entrant en una roureda que és un patrimoni a preservar".
De moment s'està actuant en quatre finques, però el grup té altres visites pendents i estan oberts a altres propietaris o masovers que s'hi vulguin sumar.
