La Facultat de Medicina de la UVic-UCC i l'empresa Carboni C14 han realitzat un estudi de les restes de, com a mínim, 33 persones localitzades en un vas funerari del segle XVIII de l'església dels Dolors de Vic. Segons s'explica en un comunicat, la majoria dels ossos estaven "fragmentats, barrejats, fracturats i, en alguns casos, molt deteriorats".
L’anàlisi ha posat de manifest la diversitat dels individus enterrats, ja que s’hi han identificat homes, dones i infants. Això indica que el vas funerari no estava reservat exclusivament al clergat. Entre les restes també s’han trobat elements de joieria, de tradició cristiana, així com restes de calçat, com soles i talons, i perruques, que reflecteixen les diferències socials de l’època.
L’existència d’aquest vas funerari es coneixia des de l’any 1728, i estava documentat com l’espai d’enterrament dels difunts de la venerable Congregació dels Dolors de Vic. Segons el prior de la institució, Xavier Cervera, la descoberta es va produir el 2024 en aixecar una de les lloses de l’església, que va revelar una escala d’accés fins a l’espai funerari. De seguida, les restes es van traslladar al Laboratori d'Anatomia de la Facultat de Medicina per al seu estudi antropològic.
A partir de l’estudi, sobretot, dels fèmurs esquerres, s’ha pogut establir un nombre mínim de 33 individus, mentre que les proves de datació amb carboni han confirmat la seva antiguitat, situant-les al segle XVIII.
Les restes també presenten evidències de fractures i lesions artròsiques d'algunes de les persones enterrades, que apunten a condicions de vida vinculades al treball físic. Segons els responsables de l’estudi, aquests indicadors permeten aprofundir en el coneixement de les condicions de vida de la població de l’època i aporten informació rellevant per a la interpretació històrica del context social del segle XVIII.
La venerable Congregació dels Dolors, fundada l’any 1689, té com a objectiu retornar les restes al seu emplaçament original dins l’església, en ossaris adequats.
Paral·lelament, la Congregació també ha iniciat els tràmits per sol·licitar que el temple sigui declarat bé cultural d'interès nacional, una categoria superior a l’actual reconeixement com a bé d’interès local, amb la voluntat de garantir-ne la conservació i posar en valor un espai que continua en ús més de 300 anys després de la seva fundació.
El treball d’anàlisi i classificació ha estat liderat per la directora del laboratori, Laia Nogué, i per l’arqueòleg i CEO de Carboni C14, Ot Ordeig.
