Els embassaments de les conques internes ja estan per sota del 15%, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) d'aquest dimecres. Les reserves d'aigua als nou pantans de referència per la mitjana segueixen davallant i, menys d'un més després d'haver caigut per sota del llindar d'emergència (16%), avui ja estan en el 14,96%.
La sequera està exhaurint les reserves amb diferent severitat en funció de la conca i la gestió de cada pantà, però l'impacte és visible en tots els casos, tal com mostren les imatges del satèl·lit Sentinel-2 del programa Copernicus de la UE obtingudes per l’ACN. Les fotografies permeten comparar l'ara amb l'any 2020, després del pas del temporal Glòria i poc abans de l'inici del dèficit de precipitacions.
En les imatges obtingudes -mostrades amb el visor d'Índex normalitzat d'aigua, que destaca en blau les zones on hi ha masses d'aigua i pinta en verd tota la resta- s'aprecia perfectament fins a quin punt han retrocedit els nivells d'aigua als diferents pantans de les conques internes des de l'any 2020, l'any del temporal Glòria (gener) i la tardor del qual marca l'inici de l'actual episodi de sequera.
El pantà de Sau, gairebé eixut
Els pantans del sistema Ter-Llobregat estan en emergència per sequera des de l'1 de febrer, però en conjunt encara no han baixat del 15% (15,4%). Però com s'aprecia en la primera imatge, el pantà de Sau (Osona) segueix retrocedint, ara fins al 2,08% de la seva capacitat. Al seu costat, el de Susqueda (Selva) ha reculat ara lleugerament i està a l'entorn del 21,03%, després d'haver-se recuperat durant el desembre i gener per sobre del mínim històric del 17,8% que va marcar el novembre del 2023.
Dins del mateix sistema de gestió Ter-Llobregat, l'altre gran pantà és el de la Baells, al Berguedà, de 109hm cúbics de capacitat, i que s'ha situat avui al 20,15%. Amb aquest nou retrocés ja ha superat els nivells de la sequera de fa una dècada i mitja (20,4%) i camina cap al registre de la de 2005 (18,7%). En la imatge de satèl·lit comparativa entre el febrer de 2020 i aquest mes de febrer, es pot apreciar el retrocés del nivell d'aigua.
Llosa del Cavall, més a prop del mínim del 2008
Al Solsonès, encara dins del mateix sistema de gestió, la Llosa del Cavall (80 hm cúbics) és dels més castigats per la sequera. El pantà, que veu del riu Cardener, està ara al 16,48% amb 13,8 hectòmetres cúbics d'aigua, un nou retrocés respecte el 17,2% de reserves que tenia fa encara no un més, i és cada vegada més a prop del valor mínim, registrat durant la sequera del 2008 (12%).
A la imatge s'aprecia la gran extensió del pantà i com l'aigua ocupa avui una petita part del total, quan després del pas del Glòria l'any 2020 gairebé era ple.
Més al sud, els pantans de Siurana (Priorat) i Riudecanyes (Baix Camp) continuen retrocedint i estan en una situació encara més crítica. El primer se situa ja molt a prop del mínim històric de l'any 2000 (0,9%), amb el 3,2% de les reserves. La imatge il·lustra la situació actual al pantà de Siurana. El pantà de Riudecanyes s'abasteix de l'aigua que hi arriba des del de Siurana, i també està sota mínims: 2,75%.
Darnius-Boadella, a l'11,3% de la seva capacitat
A l'extrem nord del país hi ha el pantà de Darnius-Boadella (Alt Empordà). Dels 61.10 hm de capacitat, aquest embassament té unes reserves de 6,92hm a data d'avui, és a dir, tan sols l'11,32%. La comparativa entre les imatges de satèl·lit del mateix indret d'ara i fa quatre anys permeten comprovar la magnitud del dèficit hídric també en aquesta instal·lació que es nodreix del riu la Muga.
Els dos pantans que havien registrat lleugers increments coincidint amb la declaració d'estat d'emergència, l'1 de febrer, eren Foix, que segueix remuntant i ja passa del 57%, i Sant Ponç, que en canvi torna a recular, del 27,6% al 27,2%.
