El catedràtic de Física Josep Calbó ha guanyat les eleccions al rectorat de la Universitat de Girona per un 57% dels vots. Aquest dijous al vespre s'han anunciat els resultats dels comicis que s'han fet de forma telemàtica al llarg de la jornada.
El segon candidat amb més vots ha estat Albert Ruda, amb un 26,11% dels vots i per últim, José Manuel Fernández amb un 11,02%. Com que Calbó ha aconseguit més de la meitat dels vots, es converteix en rector i no caldrà fer una segona volta. La participació de les eleccions ha arribat al 20,41%, gairebé un 8% més que en les últimes eleccions. El col·lectiu que més hi ha participat és el personal docent i investigador, amb un 90,47% i, per contra, només han votat un 13,04% dels estudiants.
Les eleccions al rectorat de la UdG s'han resolt amb una única volta aquest dijous. La comunitat educativa podia votar entre les nou del matí i les sis de la tarda de forma telemàtica a un dels tres candidats que optava a rellevar Quim Salvi. Josep Calbó, Albert Ruda i José Manuel Fernández-Real optaven a l'elecció amb el repte de superar el 50% dels vots per assolir el càrrec en la primera volta.
Després de l'escrutini, s'han anunciat els resultats que proclamaven el catedràtic de Física com a guanyador de les eleccions amb el 57% dels vots ja ponderats. El candidat ha rebut nombrosos aplaudiments a la sala de graus de la Facultat de Lletres, on s'ha fet l'acte de proclamació dels resultats.
Josep Calbó Angrill és físic, llicenciat en Ciències Físiques (UB, 1988) i doctor en Ciències (UPC, 1993). A més, és catedràtic de Física a la UdG, especialitzat en meteorologia, clima i canvi global. Ha estat director de l’Institut de Medi Ambient (2000–2003) i vicerector en diferents etapes; és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i president del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya. Ha estat vicerector en diverses ocasions i, de fet, ocupava aquest càrrec en l'actualitat.
En el seu discurs d'agraïment, Calbó ha assegurat que treballarà per aconseguir "una institució encara més cohesionada, més oberta i més preparada pels reptes de futur". A més, el guanyador de les eleccions ha agraït la feina feta per tots els rectors que l'han precedit i ha anunciat que al llarg dels pròxims sis anys vetllaran "pel benestar físic i emocional" de tots els membres de la universitat.
En segona posició ha quedat Albert Ruda, que ha sumat un 26,11% dels vots. És llicenciat en Dret i havia estat degà de la facultat entre el 2016 i el 2024. Per últim, José Manuel Fernández-Real ha estat el tercer candidat amb menys suport, aconseguint només l'11,02% dels vots de forma ponderada. Fernández-Real és metge i degà de la Facultat de Medicina.
Un 7,9% més de participació
Les eleccions d'aquest dijous ha estat d'un 20,41%, fet que suposa un increment de pràcticament vuit punts per sobre de l'últim procés, i s'han comptabilitzat 3.189 vots.
En total hi havia 15.623 persones citades a votar aquest dijous en la jornada electoral de la Universitat de Girona. Es tracta de 493 membres del personal docent i investigador permanent, 1.234 treballadors de personal docent i investigador no permanent, 13.127 estudiants i 769 persones de personal tècnic, de gestió i administració.
Malgrat tot, el vot de cada una d'aquestes persones no val el mateix i el sistema electoral dins de la UdG és lleugerament més complex en comparació amb altres comicis oberts a tota la ciutadania.
D'aquesta manera, el personal docent i investigador permanent tenen molt més pes en comparació amb la resta. Curiosament, és el col·lectiu menys nombrós però que acaba tenint un poder més decisiu en les eleccions de la universitat.
Els vots recollits de tots aquests treballadors suposen el 51% del total. Per altra banda, el vot dels estudiants queda més diluït, ja que representa un 25%, però és el col·lectiu més nombrós de llarg. La resta, el personal docent i investigador no permanent i el personal tècnic, de gestió i administració de serveis, tenen una ponderació del 12% per a cada un.
Al mateix temps, però, el PDI també ha estat el que més ha participat en les eleccions, concretament han votat un 90,47% dels professors i investigadors permanents. Gairebé un de cada tres professors no permanents han participat en aquestes eleccions (31,36%) i per part del PTGAS, la participació ha estat del 77,63%. Per últim, els estudiants han estat els que menys han votat de forma telemàtica amb només un 13,4% de participació.
