La unitat aèria dels Mossos d'Esquadra de la Regió Policial de Girona fa cada any un centenar d'actuacions. Una xifra que tot apunta que s'incrementarà un cop establerta la unitat de drons específica de la regió des del mes de juny.
I és que la gran majoria de serveis que presta és amb drons que dona suport a moltes altres especialitats dels Mossos com ordre públic, Trànsit o Investigació Criminal. De fet, del centenar de serveis del 2025, una quarantena van ser en entrades i escorcolls a domicilis, però també són "especialment efectius" en reconstrucció d'accidents o en grans aglomeracions, com les pròximes Fires de Sant Narcís de Girona. La policia destaca que ofereixen una "informació molt important" per prendre determinades decisions.
Des del mes de juny la Regió Policial de Girona ja disposa d'un equip específic de drons. Són quatre mossos amb formació específica que treballen amb aquests aparells i que depenen de la unitat aèria de la policia, que l'any passat va fer un centenar d'actuacions, la majoria per part de l'equip de drons. Es tracta d'una unitat que es dedica a donar suport en actuacions dels Mossos. El caporal i coordinador territorial de la unitat de drons dels Mossos, Francesc Cassar, destaca que treballen amb molts aspectes i ofereixen "més seguretat a la policia i una informació molt important".
Cassar explica que tenen tres maneres de treballar. La més habitual és emetent en directe el que estigui passant i enviant les imatges a una sala de comandament on els caps poden decidir l'estratègia a seguir. Per exemple, en una manifestació o en qualsevol altre acte amb aglomeració de gent, com poden ser les Fires de Girona, el dron ofereix una informació que permet valorar si cal un tipus d'actuació amb una unitat concreta com pot ser ordre públic o amb agents de paisà.
Una altra de les funcions que té la unitat de drons és gravant el que està passant en una operació planificada. Aquesta forma de treballar és habitual, per exemple, en reconstruccions d'accidents de trànsit amb imatges aèries que ajuden als investigadors o també en seguiments que calgui fer en investigacions criminals dirigides per un jutjat com poden ser bandes que fan activitats il·legals.
Finalment, la tercera forma de treballar és explicar les imatges que ofereix el dron en directe "com una patrulla més" en operatius concrets que, a vegades, no estan planificats. "En qualsevol cas el que aportem és seguretat en l'actuació també per la resta d'efectius", assenyala Cassar.
Aquesta actuació és habitual en l'entrada i escorcolls en cases on els Mossos entren perquè hi ha indicis d'activitat criminal com poden ser plantacions de marihuana. Amb els drons es pot tenir més control de l'actuació i també dels sospitosos en cas que intentin escapar per evitar que els Mossos els detinguin. És aquí on la unitat pot anar "radiant" com està la situació per donar seguretat als agents que estan actuant i advertir on són els sospitosos en cada cas.
Diferents drons
La unitat que dirigeix el caporal té diferents drons en funció de l'actuació que calgui dur a terme, des d'aparells més petits a d'altres més grans. La diferència, bàsicament, està en l'equipament audiovisual que porten com càmeres més grans i de precisió o tèrmiques. Cassar explica que els més petits s'utilitzen sobretot per controlar "espais confinats", però també quan volen passar més desapercebuts.
En canvi, per la reconstrucció d'accidents de trànsit, els Mossos de Girona utilitzen aparells més grans que ofereixen una millor resolució d'imatges i faciliten el treball als investigadors. Ara bé, cal tenir en compte que hi ha aparells que per les seves dimensions no poden volar dins de nucli urbà. La unitat, a més, està coordinada amb l'aeroport de Girona i adverteix cada vegada que aixeca el dron.
Copilot i inhibidor
Cada actuació que es fa amb el dron hi ha d'haver dos agents. Un és el pilot que comanda i vola l'aparell cap on l'actuació ho requereix. Al seu costat, però, sempre hi ha un altre policia que és el responsable de mantenir el contacte visual amb l'aparell i evitar que es perdi o que un edifici s'interposi, ja que es podria perdre la connexió amb el comandament.
En cas que això passi, però, el mateix dron té un sistema de retorn automàtic fins al punt d'on s'ha enlairat. A més, el copilot també controla qualsevol possible element que pugui afectar el vol com un ocell o un altre dron. De fet, en actes multitudinaris com els focs de Blanes, els Mossos s'han trobat que moltes persones aixequen aparells no professionals per fer fotos i vídeos.
Cassar explica que han hagut d'activar una pistola inhibidora que porten amb l'equip i que interromp la connexió entre el dron i el comandament, de manera que evita el vol de l'aparell, que pot generar un problema per la seguretat. Si el propietari el torna a aixecar de forma repetitiva, els Mossos poden acabar desactivant el GPS del dron i fer que caigui. Aquesta situació és l'última que es planteja la policia i sempre es valora que la caiguda estigui "assegurada" i no pugui fer mal a ningú.
