Sant Joan de les Abadesses viu una Festa Major "atípica" perquè el mal estat de Can Blanxart, un edifici propietat del Bisbat de Vic, ha obligat a prohibir els actes a la plaça Major i traslladar algunes de les tradicions més emblemàtiques.
"És un xoc", admet l'alcalde, Ramon Roqué, que defensa que la decisió s'ha pres "per responsabilitat i seguretat". L'Ajuntament va declarar l'immoble en ruïna fa més d'un any i havia arribat a licitar-ne l'enderroc parcial, però un contenciós presentat pel Bisbat ha aturat el procediment. La situació afecta els gegants, les sardanes o el Ball dels Pabordes, que per primer cop en 92 edicions no es ballarà a la plaça. Els veïns han recollit 1.600 signatures per reclamar una solució.
La plaça Major és habitualment "el cor" de la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses. Aquest any, però, l'Ajuntament ha hagut de prohibir-hi la celebració d'actes multitudinaris pel mal estat de Can Blanxart. El consistori ha posat tanques al voltant de l'edifici i un grup de veïns de la vila vella hi ha penjat unes pancartes on es pot llegir 'La plaça és el cor, tancar-la és la mort', 'La plaça Major mereix una solució' o 'Plaça tancada, perill obert'.
L'Ajuntament va declarar l'immoble en ruïna fa més d'un any i, segons ha explicat l'alcalde, Ramon Roqué, a hores d'ara "ja hauria d'haver estat enderrocat parcialment". El procés, però, està aturat per ordre judicial després que el Bisbat de Vic, propietari de la finca, presentés un contenciós contra l'actuació municipal.
La situació ha obligat a redistribuir bona part de les activitats que tenien la plaça Major com a escenari. Entre aquestes hi ha l'Entrevoltes, que aquest any celebra el 25è aniversari, l'arribada dels gegants, les sardanes o el Ball dels Pabordes. "La Festa Major s'ha vist totalment condicionada", afirma Roqué.
L'alcalde admet que haver de deixar la plaça fora de la Festa Major ha estat "un xoc" per al municipi. "Haver de prendre aquesta decisió, haver de tancar la plaça, haver d'anul·lar totes les activitats, això no li agrada a ningú", afirma. Tot i això, defensa que el consistori no tenia alternativa davant del risc que suposa l'estat de l'immoble: "Per un tema de responsabilitat i de seguretat, crec que s'ha pres la decisió que corresponia".
Roqué remarca que cap tècnic ni responsable municipal podia assumir el risc de celebrar activitats multitudinàries al costat de l'edifici, perquè podia suposar que hi hagués perill d'esfondrament o de despreniments. Segons concreta, el consistori havia intentat allargar al màxim el procés abans de declarar la finca en ruïna, però va arribar un moment en què els tècnics van determinar que el nivell d'inseguretat ja no era assumible.
El Ball dels Pabordes deixa la plaça després de 92 edicions
Un dels canvis amb més càrrega simbòlica és el del Ball dels Pabordes. El seu director, Miquel Alvarado, explica que aquest any arriba a la 92a edició i que, durant tota la seva història, sempre s'ha ballat a la plaça Major. Aquesta vegada, les quatre parelles hauran de fer-ho al passeig Comte Guifré.
"Ballar-lo aquí per nosaltres és part del ball i no el sabem veure d'una altra forma", detalla Alvarado. El Ball dels Pabordes és el ball tradicional que identifica el municipi i una de les activitats centrals de la Festa Major, amb vuit balladors que habitualment hi participen durant quatre anys abans de donar pas a noves parelles.
El trasllat té un component especialment emotiu per a dos balladors que aquest any acaben la seva etapa. Alvarado explica que senten "nostàlgia" i "pena" per haver-se d'acomiadar en un espai diferent. Fins i tot s'havien plantejat allargar un any més per poder acabar a la plaça, però la incertesa sobre quant temps es mantindrà tancada els ha fet descartar-ho.
Trobar una alternativa tampoc ha estat fàcil. Durant l'estiu, els responsables del ball han valorat diversos emplaçaments fins a decidir, fa poques setmanes, que es faria al passeig Comte Guifré. Un cop escollit, han anat a "prendre mides" amb els balladors per comprovar que disposaven de prou espai. "El lloc ideal sabem que és la plaça", remarca Alvarado. El canvi, reconeix, ha generat "incertesa", "nervis" i "dubtes", tot i que després de provar el nou emplaçament els balladors estan "una mica més tranquils".
La colla gegantera és una altra de les entitats que ha hagut de modificar els plans. Habitualment, els gegants acabaven el recorregut a la plaça Major, però aquest any l'arribada s'ha traslladat a la plaça Barcelona. "Aquest any tenim una Festa Major una mica atípica", resumeix el cap de colla, Sergi Colomer. Per als geganters, assegura, no es tracta només d'un canvi d'ubicació: "És una cosa sentimental també, no poder ballar a la plaça, que és on tothom es troba". Colomer confia que la situació se solucioni i que puguin tornar a tenir "una Festa Major normal com sempre s'ha fet".
1.600 firmes per recuperar "el cor" de la festa
El tancament de la plaça també ha reactivat la mobilització veïnal. Un grup d'antics membres de l'Associació de Veïns de la Vila Vella ha tornat a organitzar-se arran del conflicte. Un d'ells, Ferran Gil, defineix la plaça Major com "el cor" del nucli antic i recorda que l'espai concentra activitats durant tot l'any, més enllà de la Festa Major.
"Aquí es fan els Reis, es fa tot, tot surt d'aquí de la plaça Major", explica. Gil remarca que el tancament preocupa especialment perquè arriba en un moment en què la vila vella ja ha anat perdent habitants i activitat comercial. "Cada vegada anem a menys, es van tancant els negocis", lamenta. Per això considera "molt trist" que també s'hagi perdut temporalment el principal espai de trobada.
La reivindicació ha acabat impregnant fins i tot la imatge de la Festa Major. Els cartells i programes d'aquest any fan referència al problema de la plaça i els veïns han fet samarretes amb la mateixa il·lustració. La imatge representa la verge de la façana sostenint d'un fil els Pabordes i els gegants, tristos per no poder celebrar la festa al lloc habitual.
Tant l'alcalde com els responsables d'entitats i els veïns s'han conjurat per denunciar la situació amb la finalitat que aquesta Festa Major acabi sent una excepció i l'única cita que no pugui fer actes multitudinaris a la plaça Major.
