Un estudi liderat per l'IPHES-CERCA i publicat a la revista 'Science Advances' constata que la fusta estava integrada en múltiples activitats de la vida quotidiana dels neandertals i que la feien servir de manera "recurrent i diversa".
La investigació s'ha fet a partir de les 600 restes de fusta de fa entre 62.000 i 40.000 anys que s'han recuperat en els més de 40 anys d'excavacions a l'Abric Romaní de Capellades. Això ha permès seguir la presència de la fusta al llarg de milers d'anys i en successives ocupacions d'un mateix espai habitat. La recerca ha demostrat que no era un recurs ocasional, "sinó una part fonamental de la vida d'aquests grups" i la feien servir per elaborar llances, eines, recipients o elements estructurals.
L'estudi, publicat a la revista científica 'Science Advances', presenta per primera vegada una anàlisi conjunta de les restes de fusta recuperades al llarg de més de quatre dècades d'excavacions a l’Abric Romaní de Capellades (Anoia). La recerca està liderada per Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES-CERCA i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L'estudi analitza un total de 597 peces procedents de 16 nivells arqueològics de l'Abric Romaní que permeten concloure que els neandertals feien un ús recurrent i divers de la fusta. Els neandertals feien servir aquesta matèria primera com a combustible, per fabricar armes, eines i objectes domèstics i per construir o condicionar els espais que habitaven. "El conjunt ofereix una imatge molt poc habitual d'un material que, pel caràcter perible de la fusta, gairebé sempre queda fora del registre arqueològic", asseguren des de l'IPHES en un comunicat.
Fins ara, ja es coneixien evidències que els neandertals treballaven la fusta gràcies a objectes recuperats en altres jaciments europeus, però l'estudi fet a l'Abric Romaní permet seguir la presència de la fusta al llarg de milers d'anys i en ocupacions successives d'un mateix espai habitat. A més, en un mateix context hi apareixen fogars, eines de pedra, restes de fauna i elements de fusta, un fet que permet reconstruir "no només què hi feien els neandertals, sinó també com distribuïen les activitats, gestionaven els recursos i organitzaven l'espai".
La investigadora que ha liderat l'estudi, Palmira Saladié, assegura que allò que fa extraordinari l'Abric Romaní és que s'hi poden veure coses "que habitualment desapareixen". "Hi ha els fogars, les eines de pedra, els animals que van processar i també la fusta. Quan ho posem tot junt podem entendre no només què feien els neandertals, sinó també com organitzaven l'espai on vivien, gestionaven el foc i els recursos i desenvolupaven les seves activitats quotidianes", explica Saladié.
La major part del registre està format per troncs, branques, branquillons, arrels i acumulacions de llenya. Entre aquestes restes, però, l’equip investigador ha identificat 13 elements manufacturats o utilitzats pels neandertals: objectes domèstics, elements constructius, eines i armes. En conjunt, les restes mostren una tecnologia de la fusta molt diversa, vinculada a activitats que van des de la caça i el processament d’aliments fins a l’ús del foc i el condicionament dels espais habitats, segons queda recollit a l'estudi.
Dues llances de fins a 2,45 metres
Entre les troballes més destacades hi ha dues llances de fusta recuperades al nivell R. Una fa 2,45 metres de longitud i presenta una morfologia compatible amb una llança d'empenta, és a dir, pensada per ser utilitzada a curta distància. De la segona se'n conserven 1,99 metres. L'objecte també té un extrem apuntat i mostra evidències clares que la fusta va ser treballada intencionadament, segons relaten els experts.
Una de les llances va aparèixer en un mateix context arqueològic amb restes de cérvol, altres elements de fusta i estructures de combustió. Tot i que els experts indiquen que això no permet afirmar que es fes servir per caçar aquests animals, "sí que ofereix una imatge poc habitual de diferents activitats desenvolupades en un mateix espai".
Una altra peça singular que s'ha trobat procedeix del nivell P i va ser fabricada en una sola peça de fusta, amb un mànec diferenciat d'uns 16 centímetres i un extrem eixamplat i apuntat que li dona una forma semblant a una maça. Segons els investigadors, les estries longitudinals que conserva a la superfície, produïdes durant el raspat, mostren que la peça va ser modelada deliberadament.
La seva funció, però, continua oberta a la interpretació. Els investigadors de l'IPHES asseguren que la morfologia de la peça és compatible amb un instrument de percussió i podria haver estat utilitzada en activitats de caça o haver tingut altres usos. Els autors assenyalen que els paral·lels etnogràfics mostren que objectes d’aquest tipus poden tenir també un significat simbòlic o social, tot i que aquesta funció "encara és massa difícil de determinar".
Fusta per a moltes activitats quotidianes
Les armes són només una part del registre. Quatre peces d'escorça carbonitzada i aplanada han estat interpretades com a possibles recipients o safates. La seva proximitat als fogars suggereix que podrien estar relacionades amb activitats domèstiques, tot i que no és possible determinar-ne la funció amb certesa. Algunes de les peces estan fetes amb escorça de ginebre, malgrat que el pi és la fusta predominant, tant com a combustible com entre bona part dels objectes treballats. Els investigadors constaten que l'elecció del ginebre podria respondre a les propietats de la seva escorça, fibrosa i flexible, i adequada per fabricar recipients lleugers i resistents.
També s’ha documentat una acumulació de pals creuats sobre una estructura de combustió, que podria haver format part d’una estructura elevada destinada a preparar aliments. Un altre element singular és una peça rectilínia de 5,10 metres de longitud, sense branques i aparentment modificada, que podria haver format part d'una estructura lleugera o haver servit per condicionar l'espai habitat.
La fusta era també essencial per mantenir els fogars. Els neandertals hi portaven des de petits branquillons fins a grans troncs i, en alguns casos, acumulaven reserves de llenya per utilitzar-les més endavant. El pi roig era el principal combustible, mentre que la distribució i les dimensions de la llenya permeten identificar diferents estratègies de recol·lecció, transport i emmagatzematge.
Una conservació de la fusta "excepcional"
A diferència de la pedra, és difícil que la fusta es conservi en el registre arqueològic pel seu caràcter periple. L'Abric Romaní, però, n'és una excepció gràcies a la formació de tosques -una roca calcària porosa i lleugera-. Aquestes roques van recobrir la fusta i, quan es van descompondre, va quedar l'empremta en forma de motlle. Els investigadors indiquen que, en alguns casos, les empremtes són tan precises que permeten observar característiques histològiques de la fusta.
Més de 40 anys de recerca continuada
L’estudi que ara es publica és el resultat de més de quatre dècades de treball continuat a l’Abric Romaní. Les excavacions sistemàtiques es van iniciar l'any 1983 per part d'Eudald Carbonell i, actualment, els treballs d'excavació estan dirigits per Palmira Saladié, Gema Chacón i Josep Vallverdú, tots tres investigadors de l'IPHES-Cerca. La investigació ha comptat també amb especialistes de Universitat de Barcelona, la UNED, la Universidad Autónoma de Madrid, la Universitat de les Illes Balears, la universitat de Bordeus, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Museu d'Història Natural de París i la universitat de Lancashire.
