L'excavació d'un pou a l'antiga Iesso permetrà configurar un "horitzó alimentari" del que menjaven i cultivaven els antics habitants de Guissona (Segarra) durant l'època dels romans. Els arqueòlegs participants a la 17ena edició del curs arqueològic s'han trobat amb la sorpresa que el pou va ser utilitzat després del moment d'abandonament de la casa, per tant, han trobat materials de l'època tardana, situada al segle V d.C.
David Castellana, director del Museu de Guissona, emfatitza que els pous de Iesso són "diferencials" perquè no s'han assecat mai i el material que contenen s'ha conservat en llots. La tretzena d'estudiants participants també ha excavat en un edifici al nord de les termes i en una cantonada entre carrers on hi ha una canonada de plom.
La 17ena edició del curs arqueològic de Guissona s'ha desenvolupat durant les darreres dues setmanes i finalitza aquest divendres. Castellana ha destacat que la campanya ha estat molt interessant en diversos sentits. En primer lloc, pel que fa a l'edificació situada a la zona nord de les termes, s'hi ha obert un nou sector que en certa manera ha canviat "l'horitzó" del material que anava sortint del jaciment en els darrers anys i probablement, això acabarà esdevenint en un nou context de la distribució urbanística de Iesso.
Els arqueòlegs pensen que l'edifici no estaria vinculat directament a les termes, per tant, es tractaria d'algun altre tipus d'equipament, que podria passar per un habitatge o algun establiment obert al públic. S'hi ha trobat materials diversos com monedes, una sivella de bronze o fragments de marbres. Segons Castellana, tot plegat es podria situar al voltant dels segles I i II d.C.
Pel que fa a l'excavació a l'entorn d'un cardo situat en una cantonada que limita amb l'edifici del museu, s'hi han trobat paviments a nivell de circulació molt interessants i també s'ha recuperat una excavació de fa uns anys, quan es va trobar una canonada de plom.
El pou de la casa senyorial es va acabar d'excavar dimecres i s'ha aconseguit baixar fins als set metres de profunditat. Els arqueòlegs s'hi esperaven trobar materials corresponents al moment de l'abandonament de la casa, però han descobert que el pou va tenir una continuïtat d'ús o potser va ser reutilitzat en època tardana, per la qual cosa s'han localitzat materials i referències que els traslladen al segle V d.C. Això completa els resultats de les excavacions en altres pous que s'havien fet en edicions anteriors del curs i permet fixar un "horitzó alimentari" dels romans de Guissona al llarg de tota l'antiguitat.
Castellana remarca que els pous són molt importants en l'àmbit arqueològic i a Guissona un dels fets diferencials és que no s'han assecat mai perquè l'aqüífer s'ha mantingut actiu. Llavors, el material que van llençar-hi els habitants de l'època s'ha conservat en llots durant 2.000 i anys i, per tant, la matèria orgànica que en un altre context arqueològic hauria desaparegut, aquí s'ha mantingut. Del pou se n'han extret restes que van des de llavors de fruita a closques, pòl·lens i altres elements de l'alimentació, i també fustes i algun element pendent determinar i que podria formar part de la vestimenta.
"Un parc excepcional"
La responsable del projecte de Iesso i directora d'una part de les excavacions, Núria Romaní, ha destacat que el curs combina la part formativa i docència amb estudiants que estan cursant graus d'arqueologia o similars i permet aplicar tot el que aprenen teòricament durant la carrera a camp. També es combina la part d'arqueologia amb formació més teòrica per conèixer bé com eren els romans del territori.
La majoria dels 13 estudiants que hi participen són de Catalunya, de la UAB, però també n'hi ha de Navarra i Castella la Manxa. Així mateix, també hi ha una estudiant de Salònica (Grècia) que fa un doctorat centrat en pous, a banda del professorat del grup de recerca.
Romaní descata que el parc de Guissona és realment "excepcional" perquè es tracta d'una ciutat romana d'interior i n'hi ha poques i a més és visitable. El museu fa una tasca de difusió important i permet compartir amb la ciutadania la recerca que porten a terme els arqueòlegs per poder entendre una mica el passat de Guissona i en general de Catalunya.
