Sota el paraigües del projecte Thalassa, un grup de submarinistes organitza des de fa poc més d'un any immersions en diferents punts del litoral català per escanejar embarcacions enfonsades i crear-ne models tridimensionals.
La proposta, amb divulgatiu i científic, documenta el patrimoni subaquàtic amb un equip convencional de gravació basat en càmeres d'acció que els permet escanejar derelictes enfonsats a uns 40 metres de profunditat. La iniciativa es fa amb la col·laboració de diferents clubs submarinistes del país, a qui els aporta coneixement sobre l'entorn per oferir un punt diferenciador a les seves sortides. Una de les últimes barques escanejades i modelades en 3D ha estat el Pepito La Lula, un pesquer enfonsat a l'Ametlla de Mar.
Ara per ara, la iniciativa ja ha documentat una vintena de vaixells arreu de la costa catalana, la majoria a la costa tarragonina, però també gironina. A l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, ja n'han registrat quatre. L'últim a afegir-se a la llista ha estat el pesquer Pepito La Lula, que va ser enfonsat a uns trenta metres de profunditat ara fa 25 anys. El vaixell, de 26 metres d'eslora i fet de fusta, presenta un estat de conservació més degradat en comparació a altres derelictes metàl·lics.
Abans de submergir-se, l'equip de Thalassa prepara els detalls tècnics de la immersió des de terra. La feina de recerca i documentació prèvia és clau per assegurar l'èxit d'aquesta iniciativa, a més d'altres elements, com els meteorològics, que condicionen les sortides. En aquesta ocasió, l'estat de la mar ha permès que els sis submarinistes s'endinsin en la profunditat del cementiri de vaixells de la Cala per fer la documentació fotogramètrica d'aquest derelicte. Per arribar fins al punt indicat, s'ha comptat amb la col·laboració del Dive Center La Frau, qui en aquesta ocasió ha facilitat la part logística per fer viable la iniciativa. En poc més d'una hora, el derelicte està enregistrat i els integrants de l'expedició tornen a casa.
La feina del projecte Thalassa no s'acaba a terra ferma; un cop recopilada tota la informació gràfica, és necessari processar-la per digitalitzar i actualitzar el patrimoni contemporani submergit, com també crear models tridimensionals de cada embarcació. Aquestes dades es posen a disposició de la comunitat de manera lliure i gratuïta per utilitzar-les en diferents àmbits. Més enllà de facilitar la planificació de les immersions per part dels clubs de submarinistes, aquest projecte té voluntat de fer seguiment de l'estat de conservació dels derelictes, a més de documentar i conservar el patrimoni submarí.
La meitat dels derelictes escanejats, a la costa tarragonina
A banda de l'Ametlla de Mar, la feina de Thalassa s'ha concentrat al Parc Submarí de la Costa Daurada, on han documentat set derelictes. La resta es reparteixen entre Roses, l'Escala, Palamós i el pantà de Canyelles, on han fet l'escaneig d'una ermita enfonsada. De tots aquests indrets n'han elaborat models en tres dimensions amb què es pot observar l'estat de cada element i evitar que es perdin en la memòria col·lectiva. Un dels punts en comú de totes embarcacions és que són contemporànies, com detalla Albert Vim, director del projecte Thalassa. "També ens centrem en derelictes que tenen importància sentimental, com és el cas dels que hi ha al cementiri de l'Ametlla de Mar, que són vaixells que van acabar la seva vida útil i es van enfonsar", ha assenyalat a l'ACN.
Repte econòmic
A l'hora de submergir-se per fer la documentació gràfica de cada embarcació, l'equip de Thalassa utilitza un equip audiovisual convencional, a partir del qual han elaborat un protocol d'escaneig d'acord amb la feina que han fet altres equips internacionals. "L'hem perfeccionat amb el tipus de derelicte que ens hem trobat a la costa mediterrània, de manera que ara estem amb una taxa d'èxit d'entre un 80 i un 90% de totes les imatges que capturem per ser renderitzades", ha indicat.
A mitjà termini, els submarinistes confien a aconseguir suport econòmic per costejar les despeses derivades de cada immersió, principalment les vinculades als gasos per a les bombones d'aire, que s'han encarit fins als milers d'euros en els últims anys a causa de la situació geopolítica a Ucraïna i més recentment, a l'Iran. Segons ha explicat Vim, una altra eina que els facilitaria la documentació fotogramètrica seria la incorporació d'elements de propulsió submarina, que els ajudaria a fer els escanejos de forma més ràpida i segura.
El Cavour, la "cirereta" de la primera etapa del Thalassa
Tot plegat, Vim ho planteja amb la mirada fixada en una embarcació concreta, el Cavour. "Seria la cirereta de tota la nostra feina, es podria dir que seria el final de la primera etapa d'aquest projecte, treure el model del Cavour", ha asseverat. Es tracta d'un dels derelictes més famosos i bussejats de la zona de l'Ametlla de Mar. Situat a 52 metres de profunditat, amb 120 metres d'eslora, la seva història està estretament lligada amb la Primera Guerra Mundial, afonat l'any 1917 a causa d'un xoc amb un vaixell auxiliar. Per poder plantejar-ne l'escaneig, però, el projecte Thalassa insisteix en la importància de trobar un soci amb qui fer la prospecció.
En aquest sentit, Vim assenyala que estan en contacte amb diferents entitats, com el Centre d'Arqueologia Subaquàtica, per tancar convenis que els permetin continuar la tasca de documentació del patrimoni subaquàtic. A la vegada, continuen buscant altres vies de finançament públic o privat que els permeti assolir els seus objectius.
