El musical 'Los Chicos del Coro' s'estrena oficialment aquest dijous al Teatre Tívoli de Barcelona on farà temporada fins el 21 d'abril. Sota la direcció de Juan Luis Iborra i amb text original de Christophe Barratier i Philippe Lopes Curval, la proposta està basada en la coneguda pel·lícula francesa 'Les Choristes', en la qual un professor de música entra a treballar en un internat de reeducació de menors i s'acaba acostant a ells a través del cant.
A diferència de la versió cinematogràfica, però, l'obra incorpora intèrprets femenines que formen part del cor infantil. Segons Iborra es tracta d'un espectacle que "arriba al cor" del públic gràcies als seus joves artistes, dels quals n'ha destacat el talent.
Després de passar per ciutats com Madrid, Bilbao o Valladolid, 'Los Chicos del Coro' aterra avui a la capital catalana. Ambientada a la França de la postguerra, l'obra explica la història de Clément Mathieu, un professor de música aturat que accepta un lloc de treball com a substitut en un internat de reeducació de menors ple de nens orfes i problemàtics. Allà, la seva visió s'oposarà a la de l'autoritari i repressiu director, i formarà un cor que serà la gran esperança dels nens oblidats.
El musical incorpora tocs dramàtics i de comèdia en una aposta que passa per homenatjar l'educació i posar en valor el poder transformador de la música en els moments més difícils. També parla d'altres valors com l'esforç, la solidaritat, la feina, la innocència, el joc, l'amor i l'entusiasme. El llibret, traduït i escrit per Pedro Víllora s'inspira en tres pilars bàsics: El film francès 'La Cage aux rossignols', de Jean Dréville (1945), la pel·lícula 'Les choristes' (2004), del productor, cineasta i actor Christophe Barratier i l'espectacle musical estrenat a París el 2018 pel mateix Barratier.
De la pel·lícula de Barratier neix bona part de l'estructura, situacions i disseny de la majoria dels personatges, a banda de les conegudes cançons corals, tot i que el diàleg ha estat modificat i ampliat per les diferències que existeixen entre un text cinematogràfic i un de teatral. Amb tot, aquesta versió presenta novetats destacades com l'augment de personatges femenins en el repartiment i una major introspecció psicològica dels protagonistes. Les cançons del cor són les mateixes de la pel·lícula, si bé han estat traduïdes i adaptades al castellà per poder incorporar les lletres a la trama.
Una experiència "molt feliç"
A poques hores de l'estrena oficial a Barcelona, Iborra s'ha mostrat "feliç" per l'acollida que ha rebut la proposta. "La reacció ha sigut fantàstica, és una funció que al tenir una quinzena de nens i nenes a l'escenari fa que la història arribi fàcilment al públic", ha afirmat. De fet, dirigir aquests artistes tan joves ha estat "el millor regal" que li han deixat els seus quaranta anys de professió. "Has de jugar amb ells, jo sempre els dic que han de ser professionals, però que sobretot han de gaudir", ha afegit.
També ha remarcat la "facilitat" a l'hora de treballar i la bona incorporació de les nenes i noies al cor. "Al principi de l'espectacle s'explica que l'orfenat de noies ha patit un accident i s'han repartit les seves habitants en altres col·legis de la zona", remarca. A partir d'aquí, el director de la proposta assegura que, segons diverses crítiques, la incorporació de veus femenines al cor arrodoneix l'espectacle i fa que apareguin nous colors i noves tonalitats.
De fet, tal com recorda Barratier – que assisteix aquest vespre a l'estrena oficial – en la banda sonora de la pel·lícula ja hi havia veus femenines, tot i que no apareixien a les imatges. "Les seves veus són més potents que les dels nois", ha afirmat, "per mi també era una bona manera de modernitzar la proposta".
"Per mi el teatre és vida"
L'espectacle compta amb un repartiment de primer nivell amb Manu Rodríguez com a protagonista donant vida a l'icònic professor Mathieu. L'acompanya Chus Herranz, que en aquest cas es posa a la pell de Violette Morhange i Rafa Castejón, que interpreta a Rachin, l’inflexible director de l’internat. La resta del repartiment el completen Eva Diago, en el paper de professora de matemàtiques; Iván Clemente com a Pascal Mondain i Xisco González, com el bondadós oncle Maxence.
Amb ells, 15 nens en escena que van ser seleccionats al càsting que la productora del musical va fer al Teatre Tívoli de Barcelona el mes d'octubre passat. Infants que ja formen part del cor de 80 joves que integren la coral de l'escola Los Chicos del Coro i que s'han preparat des del mes de novembre per a la gran estrena.
Per en Cesc Buil, de vuit anys, és la primera vegada que puja a un escenari i ho fa interpretant el paper de Pepin. "M'agrada, els actors adults en ajuden en els balls i les cançons, i amb la resta de nens i nenes ens hem fet amics perquè hem estat moltes hores junts", ha apuntat. En el cas de la Laura Dancos – en el paper de Marieta – no era la primera vegada que interpretava un paper, ja que amb 19 anys ja havia participat en altres produccions.
"Per mi el teatre és vida, és pujar a un escenari i em sento molt realitzada i segura", ha admès, "ha estat intens, però hem format un grup molt maco". Finalment, un altre dels escollits és en Martí Calvo que interpreta un dels personatges més dolços, en Boniface. En el seu cas, la dificultat estava en "ballar", més que no pas "cantar", però igual que els seus companys, afirma que ha estat una experiència única.
