El Nou Congrés de Cultura Catalana aposta per "recuperar el projecte" dels Països Catalans "amb autoestima i amb determinació". Aquesta és una de les conclusions de la iniciativa, impulsada coincidint amb el cinquantè aniversari del Congrés de Cultura Catalana, que fa mig segle va mobilitzar milers de persones per definir les bases de la societat catalana en democràcia.
Aquest dimecres, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha acollit l'acte central del nou congrés, un esdeveniment presentat per Glòria Ribera que ha servit per culminar tres anys de debat arreu dels territoris de parla catalana amb més de 10.000 participants. El nou congrés fa una crida a reforçar la llengua "i la cohesió".
"Després de tres anys de feina, constatem que cal tornar a vertebrar els Països Catalans; que sense llengua no hi ha comunitat, ni projecte col·lectiu, i que cal apostar per la regeneració i les noves veus", ha afirmat el director del Congrés, Esteve Plantada. "Avui no acaba un Congrés, sinó que comença la tasca de construir una societat cohesionada, inclusiva i consistent, amb autoestima, determinació i aire fresc, sense càrregues, ni hipoteques històriques", ha afegit.
La iniciativa s'ha plantejat com un moviment de creació col·lectiva arreu dels Països Catalans per "imaginar, debatre i construir un demà compartit", articulat a partir de quatre preguntes clau: com ens cuidem, com ens mantenim, com ens comuniquem i com ens cohesionem.
Durant aquests tres anys, el Congrés ha organitzat 77 activitats en 42 municipis, amb la participació de més de 10.000 persones i 500 ponents, amb l'objectiu de generar una reflexió i propostes en clau de país.
El president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, ha destacat la necessitat de construir respostes col·lectives davant dels canvis socials i culturals i ha reivindicat el paper de la llengua com a element central de cohesió. "Ens ha unit l'esperit crític, el desig de deixar de banda qualsevol cofoisme, però també la convicció que és possible canviar les coses des de la voluntat de construir i de generar un discurs positiu", ha afirmat.
Les cures, la sostenibilitat, la comunicació i la cohesió han estat els quatre àmbits que han estructurat l'acte. En l'àmbit de les cures, s'ha reivindicat situar-les al centre i visibilitzar les desigualtats que les travessen. L'advocat Gerard Serrat ha denunciat la seva invisibilització i condicions, mentre que les metgesses Marta Porta i Clàudia Codina han defensat una visió que integri comunitat, salut i cultura com a base del benestar.
Sobre territori i món rural, s'han assenyalat els desequilibris territorials i els impactes dels models energètics i productius. La periodista Annabel Roda ha qüestionat els models que converteixen determinades zones en "territoris de sacrifici", i Albert Puigvert ha reivindicat el món rural com a base de sobirania i la necessitat de garantir serveis, habitatge i activitat econòmica.
En comunicació, s'ha destacat la llengua catalana i el seu paper com a element de cohesió. La crítica literària Lena Casanoves ha defensat la llengua com a expressió de comunitat i dignitat col·lectiva, mentre que la filòloga Berta Serra ha subratllat la necessitat de combinar eines digitals i formes tradicionals d'organització per reforçar els drets lingüístics.
Finalment, el bloc de cohesió ha abordat la construcció d'una comunitat diversa i compartida. El politòleg colombià i activista Daniel Herrera, conegut a xarxes com a succeDani, ha reivindicat la llengua com a espai d'inclusió i pertinença més enllà dels orígens, i ha defensat que la cohesió neix de la voluntat de formar part d'un projecte comú. El periodista nord-català Lluís Dagues ha advertit dels riscos de desconnexió territorial i de la pèrdua de referents compartits dins els Països Catalans.
