Els estats membres de la UE han fracassat a l'hora d'apujar els impostos mínims del tabac i aplicar-ne a nous productes, com el vapeig i els cigarrets electrònics, pel rebuig de Malta.
La reunió dels ministres d'Economia i Finances de la UE d'aquest dilluns a Brussel·les s'ha allargat més del previst després que Eslovènia, Finlàndia i Malta rebutgessin la proposta inicial. Després de negociacions bilaterals durant diverses hores, tots els països excepte Malta han donat suport a la proposta. La iniciativa necessitava unanimitat, però el ministre maltès de Finances, Clyde Caruana, ha anunciat que la rebutjaven. No ha tancat la porta, però, a "futures negociacions perquè la feina feta tingui el seu resultat". Espanya hi estava a favor.
El vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha dit que, des del principi, sempre han donat suport a la proposta d'apujar els impostos mínims al tabac. "Hem sigut constructius", ha sentenciat en arribar a la reunió a Brussel·les. Per aquest motiu, ha dit que Espanya estava a favor de l'última proposta presentada per la presidència del Consell de la UE, que actualment ostenta Irlanda.
La reunió s'ha allargat més del previst després que Finlàndia, Eslovènia i Malta rebutgessin una proposta inicial de la presidència irlandesa. En aquell moment, la vice-primera ministra finesa, Riikka Purra, ha anunciat a la sala que no donaven suport a la proposta perquè el nivell d'ambició s'havia "reduït significativament".
El principal problema s'ha centrat en la negociació en les bossetes de nicotina. L'ús d'aquests productes ha augmentat en la població jove finesa i, per Finlàndia, qualsevol compromís havia de tenir en compte aquesta realitat. Purra ha denunciat a primera hora de la tarda que les autoritats s'estan trobant que creix el mercat il·legal de bossetes de nicotina comprades en altres estats membres de la UE per menor preu.
En aquest sentit, el ministre irlandès ha reconegut instants abans de l'anunci de la finesa que es tractava d'una legislació necessària perquè l'actual està "desactualitzada" i hi ha molts productes que no estan coberts. Una situació que afavoreix les empreses productores de tabac, ja que "dissenyen" els nous productes per "eludir" la normativa actual i promocionen les novetats als joves per "enganxar" les noves generacions als productes amb nicotina.
"Hem d'actuar ara mateix per protegir els nostres ciutadans, principalment els més joves", ha sentenciat Harris abans d'iniciar un debat que ha hagut de ser suspès durant hores per negociar entre els estats membres.
Hores més tard i després de reunir-se bilateralment diversos països, Finlàndia i Estònia han defensat la proposta de "consens" que hi havia sobre la taula. En aquest cas, però, no ha sigut suficient.
Harris ha assegurat que el darrer esborrany de la presidència era incloure les bossetes de nicotina però deixar el debat sobre el tipus impositiu per a més endavant. D'aquesta manera, s'analitzarien patrons de consum i quin seria "l'enfocament més adequat".
Tanmateix, l'irlandès ha ressaltat "l'increïble" fita d'aconseguir el suport de 26 dels 27 països i una "mostra clara" de suport a la sanitat pública, a la salut dels més joves i de donar resposta als "horrors" del tabac arreu de la UE. En la seva intervenció final, ha reconegut que cal una unanimitat i ha defensat el diàleg per aconseguir-la. La seva intenció és aconseguir un acord abans d'acabar l'any.
El maltès, abans de l'inici de les negociacions, ha anunciat que s'hi oposaven tot i reconèixer que hi havia hagut diversos "avenços" durant les últimes trobades. Caruana ha dit que les preocupacions del país mediterrani encara "persisteixen".
A banda d'uns tipus mínims "molt superiors als nivells nacionals actuals", uns augments que "corren el risc de tenir efectes desproporcionats a Malta", també ha criticat els mecanismes pels preus actualitzats periòdicament mitjançant ajustos basats en fórmules. També s'han mostrat contraris a la proposta inicial perquè les diferents propostes per als mecanismes d'ajust de l'índex de nivell de preus "augmenten la complexitat i no proporcionen una flexibilitat genuïna per tenir en compte les condicions fiscals, econòmiques, socials i de mercat nacionals".
Proposta de la Comissió Europea
La Comissió Europea va proposar el juliol del 2025 una revisió dels impostos europeus del tabac amb l'objectiu de "restaurar" l'efectivitat dels gravàmens mínims a tot el bloc comunitari. També es volia taxar nous productes. La iniciativa s'emmarca en aconseguir una generació lliure de tabac el 2040. De fet, preveien augmentar els impostos per així apujar els preus i reduir el consum entre els joves.
Segons l'Eurostat, el 2006, el 31% dels ciutadans majors de 15 anys reconeixien ser fumadors, mentre que el 2023, la xifra havia caigut al 24%. Un estudi de la Comissió Europea apuntava que al voltant del 40% de la disminució del tabaquisme a la UE es podia atribuir als impostos sobre el tabac.
També, segons l'executiu comunitari, anualment es deixen d'ingressar uns 13.000 milions d'euros pels baixos impostos del tabac arreu de la UE.
La directiva actual està en vigor des del 2011 i no s'ha modificat des d'aleshores, mantenint el mateix impost mínim i sense tenir en compte les noves formes de fumar, com són els cigarrets electrònics.
Segons la legislació vigent, l'impost especial que grava les cigarretes ha de representar almenys el 60% del preu mitjà ponderat de venda al detall de cada estat membre i no pot ser inferior a 90% per cada 1.000 cigarretes. Aquest preu mitjà fa referència a la mitjana final calculada de manera que les botigues que en venen més, tenen més pes en l'equació.
En aquest sentit, l'executiu comunitari proposava que s'augmentés al 63% i, com a mínim, fos de 215 euros per cada 1.000 ítems. En el cas dels cigars i els cigarrets petits, l'impost es mantenia congelat en el 5% o 12 euros per 1.000 ítems o per quilogram fins a acabar el 2029, mentre que augmentava al 40%, o 143 euros, a partir del 2032.
En relació amb el tabac de picadura fina per caragolar cigarrets, la taxa mínima europea des del 2011 és del 50% del preu mitjà ponderat de venda al detall o de 60 euros per quilogram. En canvi, la Comissió Europea plantejava que augmentés al 62% o fos de 215 euros per quilogram.
L'executiu comunitari plantejava incloure les pipes d'aigua, també conegudes com a catximbes, i que l'impost fos com a mínim del 20% del preu de venda o els 22 euros per quilogram a partir del 2028, i augmentés fins al 50% o 107 euros per quilo a partir de 2032.
En el cas dels productes de tabac escalfat, la taxa hauria de representar el 45% del preu de venda, o ser de 88 euros per cada 1.000 ítems, o de 125 euros per quilo. Aquest, però, també s'incrementaria fins al 55%, 108 euros per 1.000 ítems o 155 euros per quilogram.
El juliol, la Comissió Europea va proposar que les bossetes de nicotina no tinguessin cap gravamen mínim fins al 2030, i a partir d'aleshores, fos del 25% del preu de venda o 71,5 euros per quilo. Dos anys després, el 2032, augmentaria fins al 50% o 143 euros per quilo.
I en el cas dels cigarrets electrònics, també coneguts com a vapejadors, en la proposta de la Comissió, el preu s'estableix en mil·lilitres. Per als líquids que contenen menys de 15 mil·ligrams de nicotina per mil·lilitre: el 20% del preu de venda al detall o 0,12 euros per mil·lilitre. En canvi, per a líquids que contenen més de 15 mil·ligrams de nicotina per mil·lilitre: el 40% del preu de venda o 0,36 euros per mil·lilitre.
El comissari europeu per al Clima, Zero Emissions i Creixement Net, Wopke Hoekstra, ha reconegut la predisposició de Finlàndia i Estònia a arribar a una entesa durant les negociacions d'aquesta tarda. També ha confessat "respectar" les posicions nacionals de cada país, però, ha alertat que el procés "s'ha d'acabar" perquè ha de ser un acord "ressenyable".
