El Sindicat de Llogateres ha escalfat motors per la vaga general de l'11 de novembre amb un acte reivindicatiu, cultural i festiu a la sala La Paloma, que ha aplegat centenars de persones. "La vaga serà un èxit rotund, Catalunya es paralitzarà", s'ha mostrat confiada la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo.
"Ja es va notant l'efecte bola de neu, no? El metro tancarà, la Seat tancarà, a Amazon els treballadors estan organitzadíssims, el món de la cultura també abaixarà el teló", ha enumerat Arcarazo. "Cada hora que passa ens arriben noves notícies d'assemblees d'empresa on hi ha la unanimitat de la plantilla per fer vaga", ha continuat la portaveu del Sindicat, que considera que les pròximes hores són "fonamentals".
"El boca-orella serà clau amb amics, família, companys de feina i els comerços perquè realment el país s'aturi", ha reconegut Arcarazo, que ha defensat l'aturada per la gent encara amb dubtes. "És cert que perds una part del sou, però tens molt més a guanyar a llarg termini. Que t'apugin el sou, que et deixin de robar la meitat del teu salari per pagar l'habitatge o que no t'arruïnis per anar a comprar al súper", ha recalcat la portaveu del Sindicat de Llogateres. "Crec que és una vaga que compta amb el sentit comú de l'àmplia majoria de la població, que veu que no té cap sentit matar-se a treballar per amb prou feines arribar a final de mes", ha reiterat Arcarazo.
"Les demandes en habitatge són molt clares: contractes indefinits, prohibir l'especulació immobiliària, un gran parc d'habitatge públic pagat pels rics i una rebaixa clara dels lloguers", ha posat sobre la taula la portaveu del Sindicat de Llogateres, que insisteix que la vaga "és més necessària que mai, governi qui governi". "Evidentment, la dreta està directament agenollada davant la patronal immobiliària, però també hem vist com l'esquerra ha arrossegat els peus i no ha estat fins a l'últim minut que s'ha decidit a aprovar mesures", ha etzibat Arcarazo. "Cal aturar-ho tot per canviar les nostres vides", ha conclòs la portaveu del Sindicat de Llogateres.
Música amb Tarta Relena i Ginestà, poesia amb Miki Esparbé i Juliana Canet
La sala La Paloma, al barri del Raval de Barcelona, s'ha omplert per l'acte central del Sindicat de Llogateres a menys de 30 hores per la vaga general. La festa ha comptat amb les actuacions musicals de Tarta Relena, Ginestà o Anna Andreu i Marina Arrufat; una taula rodona on s'han explicat casos d'èxit que han evitat els desnonaments com en Txema Escorsa, al barri de Gràcia, o en Juanjo Hernández, a Ciutat Meridiana; i lectura de poesia a càrrec d'Enric Auquer, Iria del Río, Mike Esparbé i Juliana Canet. També s'ha presentat en primícia l'espot del Sindicat de Llogateres per a la vaga general i està previst que conclogui amb una cassolada per "donar el tret de sortida" cap a la vaga de l'11-N per l'habitatge digne i un sou just.
Una reforma integral per capgirar el model d'habitatge
La Confederació de Sindicats d'Inquilines ha presentat 'Cases per viure. Una reforma integral per canviar el model d'habitatge', el programa amb què fa una crida a secundar massivament la vaga general de l'11 de novembre.
El document pretén transformar de soca-rel el model d’habitatge perquè "deixi d’estar al servei de la rendibilitat privada i passi a respondre a les necessitats socials". S’articula al voltant de sis eixos, que van des de la mobilització dels habitatges buits fins a una reforma de la Constitució. Entre les mesures proposades, la planteja que els habitatges buits, a partir del tercer i independentment de qui en sigui el propietari, passin a formar part del parc públic de lloguer a preu social mitjançant una cessió obligatòria i temporal del dret d’ús. També planteja prohibir els pisos turístics als municipis on els lloguers s’hagin disparat i crear nous impostos per evitar l’acumulació d’habitatges.
Per ampliar el parc públic d’habitatge, defensa que el cost recaigui sobre les grans fortunes. Segons els càlculs de la Confederació, la reforma de l’impost sobre el patrimoni, el blindatge de l’impost a les grans fortunes i la incorporació de les rendes del capital a la base general de l’IRPF permetrien recaptar uns 20.000 milions d’euros anuals. La totalitat d’aquesta recaptació es destinaria a un fons per assolir l’objectiu d’un milió d’habitatges públics de lloguer, amb preus que no superarien mai el 20% dels ingressos familiars. La proposta també preveu crear una constructora i una banca públiques, i també expropiar habitatges en mans de fons voltor i bancs sense compensar-ne els beneficis especulatius.
Pel que fa a la seguretat residencial, crida a seguir l’exemple de països com França o Alemanya i establir la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer per períodes de cinc a set anys. També planteja posar fi als desnonaments per qualsevol impagament i impedir que se n’executi cap sense garantir, de manera estructural, una alternativa habitacional digna.
En matèria de preus, reclama un índex de lloguers màxims que es calculi a partir dels ingressos de la població i no dels preus que marca el mercat. Així, el lloguer no podria superar el 25% de la renda mediana de cada barri, amb un límit comú per a tot l’Estat vinculat al salari mínim. Segons les dades del 2023, l’aplicació d’aquesta mesura faria baixar els lloguers en prop de dos terços de les seccions censals. A més, l’Estat i els ajuntaments podrien declarar zones de mercat residencial tensionat quan les comunitats autònomes es neguessin a fer-ho.
A banda, el text també reivindica el reconeixement dels drets sindicals en l’àmbit de l’habitatge a través d’un Estatut de les persones llogateres. En aquest sentit, defensa que ha de garantir, com passa en l’àmbit laboral, el dret a sindicar-se, a negociar col·lectivament amb la propietat i a fer vaga de lloguers sense risc de desnonament. La proposta es completa amb la derogació de la llei mordassa i la il·legalització de les empreses de desocupació.
Finalment, planteja un nou marc constitucional que situï el dret a l’habitatge per davant de la llibertat d’empresa. D’aquesta manera, en cas de conflicte, prevaldria sempre la funció social de la propietat.
