Tan sols 8 setmanes. És el temps que Sant Feliu Sasserra ha estat al Lluçanès. A partir d'aquest dijous, tornarà a ser del Bages. Era la principal promesa del partit guanyador de les eleccions, que es va crear per aquest motiu. L'alcalde, Joan Ramon Domènech, assegura que no està en contra del Lluçanès, però sí de la manera com s'ha creat: "A correcuita, d'amagat i per conveniències polítiques".
Quan es va fer la consulta, l'any 2015, a Sant Feliu Sasserra va guanyar el 'no' amb un resultat ajustat. Per això, era l'únic poble que tenia marge fins al 2026 per decidir què volia fer. L'oposició qualifica la sortida "d'irresponsabilitat" i, entre els veïns, hi ha divisió d'opinions. "Això és un desgavell", explica un d'ells, en Jordi Vilaró.
Aquest dijous al vespre, l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra celebrarà un ple extraordinari amb un únic punt a l'odre del dia: sortir del Lluçanès. Si no hi ha cap imprevist d'última hora, els 4 regidors d'ARA Sant Feliu hi votaran a favor i els 3 d'ERC, a l'oposició, en contra.
D'aquesta manera, Sant Feliu Sasserra tornarà allà on era fa només dos mesos: al Bages. L'alcalde, Joan Ramon Domènech, considera que és la manera correcta de fer-ho. "Si al 2026, s'han cardat l'òstia, què farem llavors? Sortirem? No, fem-ho diferent. Comencem de 0 i anem fent. A partir d'aquí, que la gent decideixi què vol ser", subratlla.
Per Domènech, la creació del Lluçanès s'ha fet "a correcuita i per conveniències polítiques". "No hi estic d'acord perquè hi hagi una sèrie de senyors que vulguin agafar i asseure's en una cadira i cobrar cada mes. A mi no en surt dels nassos. Així de clar. Prou fan falta els diners a tots els ajuntaments perquè ara hi hagin uns senyors que només vulguin asseure el cul", subratlla.
En aquest sentit, l'aposta del nou ajuntament -que va trencar amb la majoria absoluta d'ERC dels últims 24 anys- és sortir ara i, veient com funciona tot plegat a través de la mancomunitat que s'ha de crear, que el poble torni a decidir si hi vol tornar a entrar.
Un procés "amb contradiccions"
La cap de l'oposició, Marisa Terra (ERC), qualifica la sortida de la comarca "d'irresponsabilitat" i "error històric". Reconeix que l'any 2015, quan es va fer la consulta per decidir si es volia formar part o no del Lluçanès, hi va haver poca informació, però considera que ara formar-ne part era "una oportunitat". Més endavant, l'any 2026, ja es decidiria si es volia continuar formant part de la comarca o bé sortir. "Si haguéssim vist que la comarca era un desastre, ja hauríem sortit directament", subratlla.
En aquest sentit, puntualitza que "la facilitat era per sortir, no per entrar", i lamenta que, si al 2026 el poble opta per tornar al Lluçanès, no serà tan fàcil. Per altra banda, Terra subratlla "les contradiccions" que, segons ella, hi ha en el procés de sortida. "Si s'opta per sortir de la comarca, perquè el nou govern decideix mantenir-se al Consorci del Lluçanès i fer ús d'alguns dels serveis que ofereixen?, es pregunta.
Divisió al poble
Amb poc més de 600 habitants, la polèmica sobre la comarca ha generat divisió d'opinions entre els veïns de Sant Feliu Sasserra. Alguns aposten per quedar-se al Lluçanès, veure com evoluciona i després valorar si cal sortir-ne, mentre que d'altres, en canvi, tenen molt clar que volen sortir i tornar al Bages. "No veig normal que si ja havíem dit que no, ens hi posin sense més", subratlla un d'ells, el Ramon Oriols. "El més democràtic és respectar el poble i aquí no s'ha respectat", explica un altre, el Salvador Rodelles, que segons diu, fins i tot, s'havia reunit amb el Síndic de Greuges per exposar-li la seva preocupació.